Om mig

Mit billede
Les sessions de PSICOMOTRICITAT I LLENGUATGE que des del 2008 imparteixo aquí a Copenhaguen són un espai on fer ús del català fora de l’àmbit familiar, i una oportunitat de compartir l' aprenentatge amb altres families catalano-daneses. El que a mi em resulta fascinant és ajudar a aquests nens i nenes a ampliar la seva capacitat de comprensió i expressió en català fent un treball que integri aquest procés amb altres processos essencials d’aprenentatge a nivell cognitiu, motriu i afectiu. En aquest sentit el treball de llenguatge es fa a través d’activitats molt diverses que pretenen potenciar i desenvolupar, per una banda, la memòria, la imaginació, la sensibilitat, la capacitat perceptiva, associativa, representativa i simbòlica, i per altra banda pretenen estimular i afinar la consciència corporal, la coordinació, el ritme i els sentits. Totes les activitats que proposo pretenen crear un marc on els nens i nenes puguin prendre consciència de si mateixos, reconèixer com a propis els propis pensaments i emocions, i establir els propis límits. En aquest blog faig registre de les activitats que anem fent i de les experiències i reflexions que se'n desprenen.

21. sep. 2010


Així començavem la classe de divendres passat, amb aquest breu video. Potser aquesta tardor en veurem uns quants, d'aquests. Funciona tant amb nens petits de tres anys com amb pares de 45. De fet, el repte més gran que se'm presenta a l'hora de fer les classes de català és el de crear situacions d'aprenentatge que sedueixin tant els grans com els petits. També es fa difícil atrapar a nens i nenes d'edats tan diferents i amb nivells tan diferents.

Un cop creada la situació, només cal omplir-la de paraules, que convidin a més paraules, i compartir-les. Però per a sentir la necessitat de compartir cal haver viscut alguna cosa més o menys intensa. I això és el que intento divendres rera divendres. Que aquests nens se'n vagin de la classe amb una vivència única a la butxaca.

Per cert, Marta. Els dofins són mamífers, i creixen dins de la panxa de la mare amb un cordó umbilical, com nosaltres. El cordó es trenca quan són expulsats a l'exterior, i el dofí recent nascut ha de nedar fins la superfície per agafar aire. Si no pot fer-ho sol, l'ajuda la mare.

Mare. Vida. Quines paraules més curtes.

Ingen kommentarer:

Send en kommentar