Om mig

Mit billede
Les sessions de PSICOMOTRICITAT I LLENGUATGE que des del 2008 imparteixo aquí a Copenhaguen són un espai on fer ús del català fora de l’àmbit familiar, i una oportunitat de compartir l' aprenentatge amb altres families catalano-daneses. El que a mi em resulta fascinant és ajudar a aquests nens i nenes a ampliar la seva capacitat de comprensió i expressió en català fent un treball que integri aquest procés amb altres processos essencials d’aprenentatge a nivell cognitiu, motriu i afectiu. En aquest sentit el treball de llenguatge es fa a través d’activitats molt diverses que pretenen potenciar i desenvolupar, per una banda, la memòria, la imaginació, la sensibilitat, la capacitat perceptiva, associativa, representativa i simbòlica, i per altra banda pretenen estimular i afinar la consciència corporal, la coordinació, el ritme i els sentits. Totes les activitats que proposo pretenen crear un marc on els nens i nenes puguin prendre consciència de si mateixos, reconèixer com a propis els propis pensaments i emocions, i establir els propis límits. En aquest blog faig registre de les activitats que anem fent i de les experiències i reflexions que se'n desprenen.

1. okt. 2010

Avui, entre altres coses, hem explicat el conte de El peixet d'or, i ens hem dedicat a fer un fons marí -colaix. Ens hi hem estat ben bé 20m, triant i remenant materials que jo portava, i engantxant-los a la cartolina. M'agrada proposar coses on pares i fills hagin de dialogar i negociar. És una manera, pels nens, d'escoltar com parlen els pares i d'explicar-se ells mateixos en petit comité, on solen tenir menys vergonya. Pels pares, el repte també és gran: com ajudar sense ajudar massa, escoltar, i permetre que el colaix no surti com ells voldrien, mantenir-se atents al que es diu i no tant al resultat del que es fa.
Això últim ho dic perquè vaig estar en una de les trobades de Danza en familia a Barcelona, aquest estiu, i vaig observar que el pares tenim una necessitat irrefrenable de corregir i traduïr els gargots dels nostres fills perquè s'assemblin a coses que tinguin nom. Sobretot quan els nens comencen a tenir una edat on ja se suposa que hauríen de ser capaços de crear sentit i bellesa -amb els gargots dels petits poca cosa hi ha a fer....- i vegades tinc la sensació que fent això, els robem un petit tresor.

Ara bé, els nostres colaixos, en realitat, són una excusa. Un excusa per parlar, i parlar i parlar. Que si el tauró es menja el peix petit, que si el petit s'amaga darrera les algues taronges. Tauró. Peix. S'amaga.

1 kommentar:

  1. Ho fas molt i molt bé això del blog :) M'han entrat ganes de fer un collage a mi també.

    SvarSlet