Algues. Taronja. Peix. S'amaga.

Avui, entre altres coses, hem explicat el conte de El peixet d'or, i ens hem dedicat a fer un fons marí -colaix. Ens hi hem estat ben bé 20m, triant i remenant materials que jo portava, i engantxant-los a la cartolina. M'agrada proposar coses on pares i fills hagin de dialogar i negociar. És una manera, pels nens, d'escoltar com parlen els pares i d'explicar-se ells mateixos en petit comité, on solen tenir menys vergonya. Pels pares, el repte també és gran: com ajudar sense ajudar massa, escoltar, i permetre que el colaix no surti com ells voldrien, mantenir-se atents al que es diu i no tant al resultat del que es fa.

Això últim ho dic perquè vaig estar en una de les trobades de Danza en familia a Barcelona, aquest estiu, i vaig observar que el pares tenim una necessitat irrefrenable de corregir i traduïr els gargots dels nostres fills perquè s'assemblin a coses que tinguin nom. Sobretot quan els nens comencen a tenir una edat on ja se suposa que hauríen de ser capaços de crear sentit i bellesa -amb els gargots dels petits poca cosa hi ha a fer....- i vegades tinc la sensació que fent això, els robem un petit tresor.

Ara bé, els nostres colaixos, en realitat, són una excusa. Un excusa per parlar i parlar. Que si el tauró es menja el peix petit, que si el petit s'amaga darrera les algues taronges. Algues. Taronja. Peix. S'amaga.