9. okt. 2010

La princesa i el gripau


Des de principis d'aquest curs 2010 que sempre que explico contes ho faig projectant els dibuixos o imatges que previament he escanejat a la paret. Ho faig perquè som molts, i als nens els costa moltíssim mantenir la concentració si sec a terra amb un llibre a la mà. Estan acostumats a molta més acció, a un altre tempo. Els contes a la paret funcionen molt bé, i permeten crear una tensió molt particular, pel fet que jo puc escenifcar certes escenes davant del dibuix. Ara bé, com el teatre, res. Divendres passat vaig agafar un parell de ninots, una manteta, un llum i unes pedres, i vaig explicar, tot jugant amb els objectes, el conte de la princesa i el gripau. I em vaig endur una sorpresa fantàstica. Prefereixen els objectes, la presència. Els fascina molt més que no pas les imatges.
I aquí les instruccions per fer la granota de paper que salta. La que vam fer saltar després del conte.

4 kommentarer:

  1. Va ser una sorpresa també pels pares veure els petits tan concentrats i "bocabadats". Aquella petita escena era molt íntima i encertada. Va ser molt bonic, Mireia.

    SvarSlet
  2. :) si, em sembla que tots ens vem quedar fascinats al veure'ls tan concentrats! I la cara que posaven quan la princessa plorava... no tenia desperdici. Em va fer pensar en aquella classe en la que els hi vas prepara una sessió de mini-teatre amb entrades i tot... recordo que també va ser un moment especial. Deu ser com tu dius: el teatre :)

    SvarSlet
  3. Si,deu ser el teatre. Segur que si els repeteixes aquesta funció en una altra sessió també els encantarà. És com quan ens demanen que els tornem a explicar contes que ja coneixen en anar a dormir

    SvarSlet
  4. Als avis que no podem assistir a les classes ens agrada molt entrar en aquest blog

    SvarSlet