El plaer de fer

No vull despedir el curs 2010 sense abans deixar escrita una reflexió que ja fa mesos que em faig a mi mateixa. Quan la gent que està interessada en les classes de català em pregunten i què feu a les classes? què són aquestes classes? jo sempre m'afanyo a dir que no són classes de català, només, que són molt més que classes de català. Tinc una necessitat enorme de deixar-ho clar, sovint. I no és perquè les classes de llengua em semblin poca cosa, o perquè jo no m'identifiqui amb el rol de professora de llengua catalana (això últim és una mica cert, per altra banda). És perquè sento que aquestes classes em demanen una presència molt especial. Des del principi que m'hi he entregat de forma incondicional, com si finalment m'hagués disposat a escoltar secrets sobre mi mateixa que mai m'havien explicat, com si no hagués estat jo, la que hagués decidit organitzar les classes: les he organitzat per fidelitat a un moment de la meva vida, i a unes circumstàncies, i en aquest sentit he viscut, paralelament a aquest naixement, una renuncia a un pla inicial, una renuncia a cert control sobre la meva pròpia història. És molt bonic fer plans, i és emocionant que les coses surtin tal com estaven previstes. Però també és exquisit fer plans, saber deixar-los de banda en el moment adequat, i abandonar-los a temps. És aquest el joc de la improvització, tant en l'art com en la vida.

La preparació i realització de les classes, cada divendres, m'ajuda a estar present de forma creativa. Camino pel carrer, veig 17 exemplars de la mateixa cosa i de seguida els arreplego (ara ja som 17!). De camí cap a casa, vaig pensant que en podem fer, d'aquells 17 taps, o capses, o agulles grogues, amb els nens i nenes de la classe. I aquest "estar creatiu" és només un dels regals que rebo de les classes. Tinc la sort, també, de seguir d'aprop, i de forma secreta, l'actitud lúdica, la concentració (o dispersió), la pràctica, l'habilitat, l'experiència de risc, la paciència, la pressa, el coratge i la confiança de tots els nens i nenes que hi assisteixen.

Hi ha una paraula alemanya, Funktionslust, que significa "el plaer de fer, de produir un efecte" a diferència de "el plaer d'aconseguir, o de posseir". Això és el que comparteixo amb ells. I m'ajuda enormement a fer el salt, a deixar enrera les contradiccions, a cedir. Gràcies! I Bon Nadal!