Om mig

Mit billede
Les sessions de PSICOMOTRICITAT I LLENGUATGE que des del 2008 imparteixo aquí a Copenhaguen són un espai on fer ús del català fora de l’àmbit familiar, i una oportunitat de compartir l' aprenentatge amb altres families catalano-daneses. El que a mi em resulta fascinant és ajudar a aquests nens i nenes a ampliar la seva capacitat de comprensió i expressió en català fent un treball que integri aquest procés amb altres processos essencials d’aprenentatge a nivell cognitiu, motriu i afectiu. En aquest sentit el treball de llenguatge es fa a través d’activitats molt diverses que pretenen potenciar i desenvolupar, per una banda, la memòria, la imaginació, la sensibilitat, la capacitat perceptiva, associativa, representativa i simbòlica, i per altra banda pretenen estimular i afinar la consciència corporal, la coordinació, el ritme i els sentits. Totes les activitats que proposo pretenen crear un marc on els nens i nenes puguin prendre consciència de si mateixos, reconèixer com a propis els propis pensaments i emocions, i establir els propis límits. En aquest blog faig registre de les activitats que anem fent i de les experiències i reflexions que se'n desprenen.

3. apr. 2011

Treballar el moviment i la consciència corporal amb nens petits és una feina misteriosa i fascinant. Perquè d'alguna manera els nens, molt més que els adults, són cos. El camí que cal fer amb ells és el que es perfila des del cos fins a la conciència, mentre que el que es dibuixa treballant amb adults és el que va de la consciència al cos. Trobar les eines per a fer-los conscients del cos que ja són, del potencial i la capacitat creativa i regeneradora que ells-cos tenen, és un repte enorme. Divendres passat vam estar treballant la tonicitat muscular, el pes i la velocitat en el cos. Moltes coses a l'hora, perquè encara és difícil separar. Separar ho fa la consciència.
Recordant un exercici que havia fet amb el Pep Ramis una vegada, vaig comprar un sac de taronges a la botiga de baix. A classe, amb el sac de taronges, havíem de fer dues coses. La primera aixecar-lo de terra molt a poc a poc i sostenir-lo en l'aire fins a donar-lo a la Mireia. I mentre ho feiem havíem de parlar-ne (de com pesava, és clar, i de la pressa que teníem per donar-lo). La segona consistia en repetir el mateix moviment imaginant que teniem un sac de taronges a la mà que pesava molt. Calia, per tant, retrobar la tonicitat exacta en el braç, en el cos, la intenció, la concentració, l'esforç i les paraules....a través de la imaginació. Els va fer gràcia. I els més pacients ho van fer sorprenentment bé.
Tot això perquè volíem aprendre a moure'ns com els óssos.

Ingen kommentarer:

Send en kommentar