Om mig

Mit billede
Les sessions de PSICOMOTRICITAT I LLENGUATGE que des del 2008 imparteixo aquí a Copenhaguen són un espai on fer ús del català fora de l’àmbit familiar, i una oportunitat de compartir l' aprenentatge amb altres families catalano-daneses. El que a mi em resulta fascinant és ajudar a aquests nens i nenes a ampliar la seva capacitat de comprensió i expressió en català fent un treball que integri aquest procés amb altres processos essencials d’aprenentatge a nivell cognitiu, motriu i afectiu. En aquest sentit el treball de llenguatge es fa a través d’activitats molt diverses que pretenen potenciar i desenvolupar, per una banda, la memòria, la imaginació, la sensibilitat, la capacitat perceptiva, associativa, representativa i simbòlica, i per altra banda pretenen estimular i afinar la consciència corporal, la coordinació, el ritme i els sentits. Totes les activitats que proposo pretenen crear un marc on els nens i nenes puguin prendre consciència de si mateixos, reconèixer com a propis els propis pensaments i emocions, i establir els propis límits. En aquest blog faig registre de les activitats que anem fent i de les experiències i reflexions que se'n desprenen.

5. sep. 2011



Els dibuixos fets en color els vam elaborar tot escoltant música.

Prèviament havíem ballat i jugat al clàssic joc de quan es para la música ens quedem congelats. Una bona estona. Havíem treballat amb la idea de traçar camins a terra, en l’aire...amb el dit, i amb altres parts del cos.

Després els vaig proposar de jugar al mateix joc però sobre el paper. Guixar sobre el paper mentre escoltavem la música, i aixecar el llapis amunt en els silencis. La majoria, quan guixaven, creaven traços relacionats en com vivien la música que escoltaven: picaven, apretaven, feien formes rodones o ratlles soltes...etc. A mi em sembla interessant veure com alguns van entregar-se absolutament a la dinàmica del joc, i com altres van decidir, amb tota naturalitat, que el que tenien ganes era de fer un dibuix i que els deixéssin tranquils. Alguns, inclús, van dividir el paper en dues parts de manera que podíen seguir el joc, a moments, però també podien dibuixar el gat que tantes ganes tenien de dibuixar.

Tot aquests petits detalls que els dibuixos posen de manifest no només em parlen de l’experiència que cada nen/a va tenir, aquell dia, amb el joc proposat, amb les diferents músiques, sino també de com van gestionar tota aquesta informació que els donaven, les decisions que van prendre, els límits que van marcar.

Ingen kommentarer:

Send en kommentar