5. sep. 2011

Stop dance sobre el paper




Els dibuixos fets en color els vam elaborar tot escoltant música.
Prèviament havíem ballat i jugat al clàssic joc de quan es para la música ens quedem congelats. Una bona estona. Havíem treballat amb la idea de traçar camins a terra, en l’aire...amb el dit, i amb altres parts del cos.
Després els vaig proposar de jugar al mateix joc però sobre el paper. Guixar sobre el paper mentre escoltavem la música, i aixecar el llapis amunt en els silencis. La majoria, quan guixaven, creaven traços relacionats en com vivien la música que escoltaven: picaven, apretaven, feien formes rodones o ratlles soltes...etc. A mi em sembla interessant veure com alguns van entregar-se absolutament a la dinàmica del joc, i com altres van decidir, amb tota naturalitat, que el que tenien ganes era de fer un dibuix i que els deixéssin tranquils. Alguns, inclús, van dividir el paper en dues parts de manera que podíen seguir el joc, a moments, però també podien dibuixar el gat que tantes ganes tenien de dibuixar.
Tot aquests petits detalls que els dibuixos posen de manifest no només em parlen de l’experiència que cada nen/a va tenir, aquell dia, amb el joc proposat, amb les diferents músiques, sino també de com van gestionar tota aquesta informació que els donaven, les decisions que van prendre, els límits que van marcar.

Ingen kommentarer:

Send en kommentar