Om mig

Mit billede
Les sessions de PSICOMOTRICITAT I LLENGUATGE que des del 2008 imparteixo aquí a Copenhaguen són un espai on fer ús del català fora de l’àmbit familiar, i una oportunitat de compartir l' aprenentatge amb altres families catalano-daneses. El que a mi em resulta fascinant és ajudar a aquests nens i nenes a ampliar la seva capacitat de comprensió i expressió en català fent un treball que integri aquest procés amb altres processos essencials d’aprenentatge a nivell cognitiu, motriu i afectiu. En aquest sentit el treball de llenguatge es fa a través d’activitats molt diverses que pretenen potenciar i desenvolupar, per una banda, la memòria, la imaginació, la sensibilitat, la capacitat perceptiva, associativa, representativa i simbòlica, i per altra banda pretenen estimular i afinar la consciència corporal, la coordinació, el ritme i els sentits. Totes les activitats que proposo pretenen crear un marc on els nens i nenes puguin prendre consciència de si mateixos, reconèixer com a propis els propis pensaments i emocions, i establir els propis límits. En aquest blog faig registre de les activitats que anem fent i de les experiències i reflexions que se'n desprenen.

1. feb. 2012





Expliquem el conte de la princesa del pèsol a la classe de mitjans. L'expliquem amb objectes. La primera foto que he penjat és una foto de la princesa que no pot dormir.
És un conte clar, i rodó. I perfecte per a parlar del què és una princesa de debo debo i el que és una princesa que sembla una princesa però que en realitat no ho és. Perfecte per a parlar de les coses que són i de les coses que sembla que són però que no són. De les persones que són i de les que semblen.
Després d'explicar el conte (que a més ens dóna la possibilitat d'escoltar una tempesta i de comptar matalassos) fem un exercici amb els pares. L'exercici consisteix en dibuixar-se a un mateix tot mirant el mirall i sense mirar al paper. Dos pares sostenen una manta sobre el dibuix per evitar que els ulls aconsegueixin fer trampes. Es tracta de dibuixar el que un veu al mirall. Ni més ni menys.
Els nens es van divertir amagant-se sota la manta i mirant com les mans dels pares dibuixaven. És clar que també van disfrutar del fet que els pares participéssin de forma tan activa.
Penjo els dibuixos de (per ordre de dalt a baix) en Ramon, en Lluís, La Kate (que n'haurà de fer un més pel Jeje, que es passa de classe), la Montse, la Marta, la Lali, l'Ani (dibuixada per la Lali) i la Mireia, jo. Ens falta l'autorretrat de la Clara, mare de'n Pau. I llavors ja els podrem pintar!

Ingen kommentarer:

Send en kommentar