1. feb. 2012

La princesa del pèsol








Expliquem el conte de la princesa del pèsol a la classe de mitjans. L'expliquem amb objectes. La primera foto que he penjat és una foto de la princesa que no pot dormir.
És un conte clar, i rodó. I perfecte per a parlar del què és una princesa de debo debo i el que és una princesa que sembla una princesa però que en realitat no ho és. Perfecte per a parlar de les coses que són i de les coses que sembla que són però que no són. De les persones que són i de les que semblen.

Després d'explicar el conte (que a més ens dóna la possibilitat d'escoltar una tempesta i de comptar matalassos) fem un exercici amb els pares. L'exercici consisteix en dibuixar-se a un mateix tot mirant el mirall i sense mirar al paper. Dos pares sostenen una manta sobre el dibuix per evitar que els ulls aconsegueixin fer trampes. Es tracta de dibuixar el que un veu al mirall. Ni més ni menys.

Els nens es van divertir amagant-se sota la manta i mirant com les mans dels pares dibuixaven. És clar que també van disfrutar del fet que els pares participéssin de forma tan activa.
Penjo els dibuixos de (per ordre de dalt a baix) en Ramon, en Lluís, La Kate (que n'haurà de fer un més pel Jeje, que es passa de classe), la Montse, la Marta, la Lali, l'Ani (dibuixada per la Lali) i la Mireia, jo. Ens falta l'autorretrat de la Clara, mare de'n Pau. I llavors ja els podrem pintar!

Ingen kommentarer:

Send en kommentar