Do you know where your children are?

Ahir vam explicar coses sobre els ocells i vam jugar a escoltar com canten i a reconèixer-los. Vam parlar de la mallerenga carbonera, el blauet, el pit-roig, el colom...entre d'altres. Els vam observar, i els vam dibuixar. Amb els petits vam treballar amb un exercici que ja hem utilitzat altres vegades amb els altres grups en el qual, per parelles, s'estimula la consciència corporal (perquè s'explora la capacitat de moure i dirigir el cos de maneres diverses), la precisió en el moviment i la intenció: un col.loca la mà en diverses posicions i llocs i espera que l'altre, el que fa d'ocell, vingui a "menjar" i posar la barbeta o la boca a sobra la mà de l'altre.

Vam cantar i vam jugar a tocar el piano sobre l'esquena del pare/la mare tot escoltant la dansa hongaresa n.7 de Brahms interpretada per Julius Katchen.

I amb els grans vam fer un colaix, entre tots. Un blauet. Aquest que teniu aquí. Un exercici molt senzill, però que va resultar molt efectiu. Va ser un procés interessant, penso, perquè tots els que hi erem ens vam implicar amb entusiasme i vam trobar la manera, cadascú la seva, d'explicar idees i intencions, negociar-les i respectar les dels altres.

El destí va voler que en el nostre colaix algú acabés enganxant, just al mig, un troç de revista on posa: Do you know where your children are? 

I no vaig ser jo.