A finals d'agost del 2003 vaig participar en un laboratori interdisciplinar que proposava aprofundir en les relacions entre cos, art i paisatge. Ens vam passar 15 dies pels boscos de Bohemia, al nord de Praga, caminant, ballant i dormint per terra, absolutament desconectats de la civilització. El portaven tres persones: un home que es dedica a ballar i a explorar el moviment, Frank Van de Ven, un dibuixant, Milos Sejn, i un historiador, Václav Cílek. Alguns dels exercicis que faig amb els nens i nenes a classe venen d' allà:
La primera làmina és el resultat d'un exercici de disassociació entre pensament i moviment que a mi em fascina. Es tracta de resseguir un horitzó de muntanyes amb els ulls (el nostre era projectat a la paret, i no real), a velocitat molt lenta, i intentar, al mateix temps, dibuixar una línia recta en un paper. Un dels exercicis que més clar il.lustra que som un cos, és a dir, que el que pensem i el com movem el nostre pensament són la mateixa cosa.
La segona làmina és el resultat d'un exercici que anteriorment havíem provat amb l'esquena i que aquesta vegada, i perquè és possible fer-ho amb el grup de grans, hem provat amb el cap. Una persona es col.loca darrera de l'altra i dibuixa amb el dit, de forma molt lenta per començar, camins sobre el cap del company. I aquest intenta reproduir el dibuix que li fan al cap sobre un paper. És un exercici de consciència corporal, i de dibuix (de traç, és a dir, de moviment amb la mà).
Ingen kommentarer:
Send en kommentar