28. apr. 2012

L'aneguet lleig




Normalment, quan faig la tria de relats i activitats relacionades amb els relats per cada classe, acabo escollint diferents narracions per a cada grup. Ahir divendres vaig permetre'm utilitzar la mateixa història amb els petits, els mitjans i els grans, perquè em va semblar que això m'obligaria a ser més creativa a l'hora de presentar-la de forma adequada per a cada edat. 
El conte que explicavem era el de L'aneguet lleig, un conte que entre altres coses molts dels nens i nenes del grup de mitjans i de grans coneixen. El coneixen en danès, és clar. L'aneguet lleig és una faula, un conte per a petits, per a adolescents i per a grans. Té tot el potencial emotiu necessari per a poder resultar interessant a tothom independentment de l'edat. I aquí es tracta de conectar amb les emocions de cada nen/a i de donar-los les paraules necessàries per a presentar-les i representar-les. Jo vaig agafar tres globus allargats de color taronja, un de gran i abonyegat de color blanc i els vaig anar inflant conforme els aneguets anaven neixent. Els nens, amb mi, identificaven un ànec rera l'altre, i sentien, de forma més o menys inmediata, el conflicte que es presentava quan el quart ànec no era com s'esperava que fos.  Durant la narració del nus i el desenllaç escoltàvem la música de Camille Saint-Saens (El Carnaval dels animals: El cigne) i jo feia ballar els globus de manera que el blanc buscava els taronges i els taronges se n'escapaven. Després el globus blanc (l'aneguet lleig) fugia i es passava l'hivern buscant amics, i aquí el feia voltar i mirar-se tots els nens i nenes de la classe. Finalment trobava els seus, que representavem amb dos globus blancs abonyegats com ell. Amb els petits i mitjans va funcionar d'aquesta manera. Evidentment van caçar coses diferents, i el van viure de formes diferents. Els petits estaven bastant estupefactes.  Amb els grans, el que vam fer, va ser imaginar-nos que teníem un grup de nens petits davant a qui havíem d'explicar un conte que ja tots coneixíem. No els va resultar fàcil. No només perquè ho havíen de fer en català, sino perquè havíen de parlar de com és sentir-se exclòs, sol, apartat, diferent.  Però es van menjar la vergonya i ho van fer. Ara hem decidit, amb els grans, que ens prepararem una història i l'explicarem al grup de mitjans i petits per Nadal. A mi em fa una il.lusió enorme. 
Tinc ganes de deixar escrits, aquí, al bloc, dos comentaris dels nens de la classe de mitjans que em van fer gràcia i que em semblen interessants. El primer, de l'Ada, que quan vaig acabar d'explicar el conte va tenir la necessitat de dir: Però això, en realitat, no sóc ànecs, són globus! Em va fer pensar, que d'alguna manera, el viatge simbòlic havia estat prou intens com per què ella sentís la necessitat, a l'arribada, de tocar de peus a terra i fer tocar de peus a terra als altres. No fos cas que algú quedés volant!!...i el segon, un comentari fantàstic de la Maria, que em va interrompre mentres jo explicava com havia passat l'hivern (un hivern duríssim, per l'aneguet lleig) i com de sobte, havia arribat la primavera. Com és que passa tan ràpid?, em va preguntar. Amb la meva resposta de Perquè és un conte va quedar molt satisfeta.



Les imatges que  penjo aquí són dues de les fotos que vam fer abans del conte, a la classe de mitjans. Feiem l'exercici dels ponts. Es tracta d'un exercici senzill en els que els nens i nenes, agafats de la mà i per parelles, han de passar per sota els pons que altres defineixen i fer de pont per a altres parelles. Es treballa la coordinació física, la tonicitat muscular, la organització de l'espai així com també aspectes afectius i de comportament social: com prenem decisions junts, quins recursos tinc com a individu quan he de treballar amb l'altre, com ens definim i com definim la nostra individualitat en aquesta col.laboració. Qui segueix, qui empeny, qui decideix, qui seduiex, quan i com. Coses d'aquestes.
I per acabar, dues imatges del final de la classe de mitjans, on feiem soroll amb unes trompetes (uns "kazoo") que havíem construït amb cartronets de paper de WC. Segunt aquestes instruccions: kazooI cantavem les oques descalces i els ànecs també.













1 kommentar:

  1. Aquest día va ser tot un èxit. Els nens s´ho van passar d´allò més bé i els pares també....
    Montse (mare de la Mariona)

    SvarSlet