Om mig

Mit billede
Les sessions de PSICOMOTRICITAT I LLENGUATGE que des del 2008 imparteixo aquí a Copenhaguen són un espai on fer ús del català fora de l’àmbit familiar, i una oportunitat de compartir l' aprenentatge amb altres families catalano-daneses. El que a mi em resulta fascinant és ajudar a aquests nens i nenes a ampliar la seva capacitat de comprensió i expressió en català fent un treball que integri aquest procés amb altres processos essencials d’aprenentatge a nivell cognitiu, motriu i afectiu. En aquest sentit el treball de llenguatge es fa a través d’activitats molt diverses que pretenen potenciar i desenvolupar, per una banda, la memòria, la imaginació, la sensibilitat, la capacitat perceptiva, associativa, representativa i simbòlica, i per altra banda pretenen estimular i afinar la consciència corporal, la coordinació, el ritme i els sentits. Totes les activitats que proposo pretenen crear un marc on els nens i nenes puguin prendre consciència de si mateixos, reconèixer com a propis els propis pensaments i emocions, i establir els propis límits. En aquest blog faig registre de les activitats que anem fent i de les experiències i reflexions que se'n desprenen.

15. maj 2012



Molt sovint, a les classes, treballem l'orientació espacial a través del cos en moviment: aquí juguem a despertar la sensibilitat propioceptiva, que registra les sensacions de posició, moviment i equilibri del propi cos, i la sensibilitat exteroceptiva, que registra les sensacions que provenen de l'exterior a través dels sentits receptors (l'oïda, l'olfacte, el tacte, la vista i el gust). Es parla d'una tercera sensibilitat, l'anomenada visceral o interoceptiva, que registra les sensacions d'origen intern, com la gana, la set, el dolor...etc.


El treball d'orientació espacial està intrínsicament lligat al treball de consciència corporal. És a través del cos que entenem l'entorn, que aprenem a situar-nos, a entendre el que ens envolta: a través del cos    entenem la distància, les direccions, les estructures. La construcció progressiva de les relacions espacials es fa a nivell perceptiu i sensoriomotor i també a nivell representatiu i intel.lectual, i per això és interessant treballar a aquests dos nivells.

Divendres passat vam fer un exercici senzill d'observació i representació de l'espai on fem la classe. Observament plegats i dibuixavem l'estructura que ens envoltava, i ens dibuixavem a nosaltres mateixos en ella. 

Després de fer aquest exercici vam ser capaços d'imaginar-nos i dibuixar, entre tots, el poble d'Hamelín: un poble tranquil i alegre, molt bonic, amb els seus carrers empedrats per on juguen els nens, amb les casetes de fusta, amb el riu i amb la plaça Major on hi ha l'ajuntament que és on viu l'alcalde....vam parlar de les rates, del flautista, de la música que encanta, dels nens i nenes encantats per la música i dels pares enyorats. Vam parlar de pactes. Vam escoltar a Rampal, conegut flautista francès i vam bufar amb ell.

Aquí unes quantes fotos del procés i resultats del treball relacionat amb la representació de l'espai real.






Ingen kommentarer:

Send en kommentar