Molt sovint, a les classes, treballem l'orientació espacial a través del cos en moviment: aquí juguem a despertar la sensibilitat propioceptiva, que registra les sensacions de posició, moviment i equilibri del propi cos, i la sensibilitat exteroceptiva, que registra les sensacions que provenen de l'exterior a través dels sentits receptors (l'oïda, l'olfacte, el tacte, la vista i el gust). Es parla d'una tercera sensibilitat, l'anomenada visceral o interoceptiva, que registra les sensacions d'origen intern, com la gana, la set, el dolor...etc.
El treball d'orientació espacial està intrínsicament lligat al treball de consciència corporal. És a través del cos que entenem l'entorn, que aprenem a situar-nos, a entendre el que ens envolta: a través del cos entenem la distància, les direccions, les estructures. La construcció progressiva de les relacions espacials es fa a nivell perceptiu i sensoriomotor i també a nivell representatiu i intel.lectual, i per això és interessant treballar a aquests dos nivells.
Divendres passat vam fer un exercici senzill d'observació i representació de l'espai on fem la classe. Observament plegats i dibuixavem l'estructura que ens envoltava, i ens dibuixavem a nosaltres mateixos en ella.
Després de fer aquest exercici vam ser capaços d'imaginar-nos i dibuixar, entre tots, el poble d'Hamelín: un poble tranquil i alegre, molt bonic, amb els seus carrers empedrats per on juguen els nens, amb les casetes de fusta, amb el riu i amb la plaça Major on hi ha l'ajuntament que és on viu l'alcalde....vam parlar de les rates, del flautista, de la música que encanta, dels nens i nenes encantats per la música i dels pares enyorats. Vam parlar de pactes. Vam escoltar a Rampal, conegut flautista francès i vam bufar amb ell.
Aquí unes quantes fotos del procés i resultats del treball relacionat amb la representació de l'espai real.
Ingen kommentarer:
Send en kommentar