Empatia

Aquests dies estic llegint un llibre en danès que es titula Empati. Det der holder verden sammen.  Un llibre que parla de l'empatia, i que ho fa des de la filosofia, la pedagogia, la sociologia, la psicologia i l'art. Està escrit per sis autors que exerceixen en àmbits diferents, però que comparteixen una mateixa intuïció en relació a l'educació i la comunicació, en relació a per què i com estimular la capacitat empàtica de l'individu, i més concretament, la del nen. El recomano intensament a tothom, i espero que aviat es tradueixi al català o al castellà. Jo el llegeixo amb ilusió.

En aquest llibre hi he trobat un paràgraf, que m'ha emocionat de forma especial, i que descriu, com jo sóc incapaç de fer-ho, una manera de concebre l'aprenentatge que sento molt meva. M'ha emocionat perquè m'hi he trobat escrita, perquè aquest paràgraf és jo, i el com jo concebo les classes de català que hem inventat aquí a Copenhaguen. Les nostres trobades, que jo dic. Encara ara sento una enorme resistència a anomenar-les classes, perquè aprenc tant o més com ensenyo. I ho dic amb tota franquesa.

Aquí el teniu, el paràgraf, en la versió danesa, i a baix en la versió catalana que jo mateixa he traduït literàriament. 

Sproget er uomgængeligt nødvendigt. Men dets omkostning er at dæmper den eksistentielle intensitet ved at dele verden op i gloser og ved hvert sekund at kæmpe en på forhånd tabt kamp for at få endegyldig kontrol med og magt over omgivelserne ved at beskrive dem udtømmende og forstå dem fuldstændigt. Det handler om at udvikle et stærkt, smidigt og sprogbevidst jeg samtidig med at man beholder kontakten til den frihed og den livsintensitet der findes i pausen. Det handler om at få det bedste af begge verdner.

Igual que fa la música.

Aquí la traducció al català, pels que no llegiu el danès. Ja he avisat abans, la traducció és molt lliure.

El llenguatge ens és necessari i essencial. Però el preu que paguem a l'obtenir-lo és el d'esmorteïr la intensitat existencial, perquè amb el llenguatge desglossem el món en paraules. Amb el llenguatge lliurem    una batalla perduda per  assolir el control i exercir el poder sobre el nostre entorn tot descrivint-lo i comprenent-lo completament. Però (aquí) es tracta de desenvolupar un jo fort, flexible i conscient a nivell verbal, i a l'hora poder mantenir un lligam o contacte amb la llibertat i la intensitat de vida que viuen en la pausa. Es tracta d'obtenir el millor d'ambdós mons.

Bon estiu a tothom!!! i fins la tornada!