Aquell divendres havíem fet un canon amb la cançó de Pujarem dalt dels
cims, que la majoria coneixen molt bé. La majoria de pares, vull dir.
No sé si us passa, el que a mi em passa, quan me’ls/us escolto.
A mi se’m dibuixa un somriure petit a la cara, i una mirada tota dolça. Els ho veig als ulls. Que aquestes cançons que cantem aquí, i les històries que expliquem, els expliquen. Expliquen coses viscudes. I el més important no és- sento jo- que siguin cançons catalanes, o històries catalanes, sino que siguin cançons i històries viscudes, que els facin ser, per un moment, els nens i nenes que eren, i que encara són!! I que puguin explicar qui són als seus fills a través de sensacions i emocions, i no només paraules. O què? ;)
A mi se’m dibuixa un somriure petit a la cara, i una mirada tota dolça. Els ho veig als ulls. Que aquestes cançons que cantem aquí, i les històries que expliquem, els expliquen. Expliquen coses viscudes. I el més important no és- sento jo- que siguin cançons catalanes, o històries catalanes, sino que siguin cançons i històries viscudes, que els facin ser, per un moment, els nens i nenes que eren, i que encara són!! I que puguin explicar qui són als seus fills a través de sensacions i emocions, i no només paraules. O què? ;)
Ingen kommentarer:
Send en kommentar