Indis i soroll

A les planures de l’oest hi viuen els indis sioux. Són els millors caçadors del món. Els agrada caçar bisons i per seguir el rastre del bisó cal caminar sense fer : NI MICA, NI GOTA, NI POC, NI GENS DE SOROLL.

En Llobató era el més petit del indis sioux. Però volia ser el més gran caçador de bisons de tota la plana. I per això s’entrenava a caminar sense fer:

NI MICA, NI GOTA, NI POC, NI GENS DE SOROLL.

S’entrenava, s’entrenava i s’entrenava.

Caminava pel bosc tot arrupit i … CRAC!

Havia trencat una branca sense voler

Caminava pel bosc arrupit i … CLOC!

Havia fet caure una pinya sense voler.

Caminava pel bosc tot arrupit i … BARRABUM!

Havia fet rodolar una pedra, sense voler.

Ai! Es tan difícil caminar sense fer soroll!

El petit Llobató s’entrenava i s’entrenava. I un dia, quan caminava pel bosc tot arrupit, tan arrupit que no aixecava ni tres pams de terra gairebé sense fer NI MICA, NI GOTA, NI POC, NI GENS DE SOROLL , la ploma que duia al cap es va ficar dins el nas d’un bisó!.

El bisó, que ni havia sentit venir en Llobató, va fer un esternut: ATXUMMMMM!

Tan fort, que va espantar tot el ramat de bisons.

Quan els bisons s’espanten corren i corren i corren fent un soroll més gros que un terratrèmol: PATATRUC! PATATRUC! PATATRUC! Feien els bisons corrent.

Ho feien tan i tan fort que no van deixar sentir els xiscles d’alegria que feia el petit indi Llobató: IAOUUUUUAAAAUUUU!

IAOUUUUU! IAOUUU!

En Llobató, petit gran caçador, xisclava, saltava i ballava perquè ja sabia caminar sense fer : NI MICA, NI GOTA, NI POC, NI GENS DE SOROLL.

Vam explicar aquest conte, ahir, treballant el moviment i el so. Vam ballar una dansa sioux. I vam fer l’indi.