On el cos no hi és

A començaments del segle XX la dansa clàssica troba un oponent, la dansa expressionista nòrdica. Rudolf Laban és el creador de les bases d’aquesta dansa, que representa una alternativa a la hegemonia del ballet. Es vol trobar una alliberació del cos i del moviment , un retorn a la naturalesa. No hi ha un codi previ pel treball, tot i que la formació tècnica és la mateixa i és fa servir tota l’experiència anterior proposant noves didàctiques per l’ensenyança. El punt d’arrencada és el fluir del moviment orgànic i no una mecànica preestablerta. Es pot dir que a partir de Laban s'ha treballat -no només en el context de la dansa- amb el moviment com a eina per a processar coneixement.

Els nens (i també els adults, per cert) processen la informació sobre el món que els envolta amb el seu cos. Les experiències que fan amb el cos, les sensacions,  esdevenen la base per al pensament abstracte. El treball amb el moviment, segons aquesta tradició, es realitza per a acompanyar a l'individu a trobar la seva manera d’expressar-se, desenvolupar habilitats motrius, tenir una millor consciència corporal i aprendre conceptes relacionats amb els idiomes, les matemàtiques, la història, l'esculptura i tantes altres disciplines. 

El treball de moviment i de consciència corporal que fem a classe s'inscriu en aquesta tradició -recollida en el treball de psicomotricitat. Divendres passat vaig recollir inspiració de forma molt explícita de LMA (Laban Movement Analysis) i el treball amb l'espai positiu/ negatiu. Vam estudiar, a través del moviment, l'espai al voltant del cos, al voltant de la figura. El contorn. L'espai on la figura ja no hi és, o encara no hi és. Això ho vam fer a través d'exercicis que consistien en ocupar, amb les nostres mans, tot el contorn del cos del nostre company, que en alguns exercicis estava quiet i en d'altres en moviment.

Més avall podeu veure un parell de videos i un parell de fotos que ho exemplifiquen.

Finalment vam seure a dibuixar mirant un model, que en aquest cas era en Lluís. Després de l'experiència feta amb el cos i a través del moviment haviem après a mirar d'una manera una mica nova. I a estar amb els altres d'una manera una mica nova.