Om mig

Mit billede
Les sessions de PSICOMOTRICITAT I LLENGUATGE que des del 2008 imparteixo aquí a Copenhaguen són un espai on fer ús del català fora de l’àmbit familiar, i una oportunitat de compartir l' aprenentatge amb altres families catalano-daneses. El que a mi em resulta fascinant és ajudar a aquests nens i nenes a ampliar la seva capacitat de comprensió i expressió en català fent un treball que integri aquest procés amb altres processos essencials d’aprenentatge a nivell cognitiu, motriu i afectiu. En aquest sentit el treball de llenguatge es fa a través d’activitats molt diverses que pretenen potenciar i desenvolupar, per una banda, la memòria, la imaginació, la sensibilitat, la capacitat perceptiva, associativa, representativa i simbòlica, i per altra banda pretenen estimular i afinar la consciència corporal, la coordinació, el ritme i els sentits. Totes les activitats que proposo pretenen crear un marc on els nens i nenes puguin prendre consciència de si mateixos, reconèixer com a propis els propis pensaments i emocions, i establir els propis límits. En aquest blog faig registre de les activitats que anem fent i de les experiències i reflexions que se'n desprenen.

15. dec. 2013



La festa de Nadal 2013

Quan vaig escoltar la versió popular del Cant dels Ocells cantada per Lluís Carbó, un pagès  de 88 anys que viu a Cassà de la Selva, vaig assabentar-me de que el famós Cant dels Ocells era una cançó de poble. Jo no ho sabia. Jo només coneixia la versió coral i la versió que toca en Pau Casals, que són les més escoltades. Escoltar la versió popular cantada per en Lluís - que la Barbara Van Hoestenberghe ha enregistrat - és una experiència emocionant i divertida a l’hora. Té una cosa agitanada que m’agrada molt. M’encantaria conèixer-lo, a aquest senyor.

Tot ve d’aquí. Un cop escoltada no la vaig poder deixar anar. Primer em vaig posar a fer recerca sobre tots els ocells que s’anomenen a la cançó, i vaig llegir coses, vaig mirar per internet i vaig preguntar a un ornitòleg amic de la Clara Prats, l'Arnau Bonan Barfull, si tots aquests ocells són ocells que de veritat es troben a Catalunya a l’hivern. I si. La majoria ho són. Quasi tots. Han fugit de les terres més fredes, com Dinamarca, per no morir-se.

La cançó del Cant dels Ocells explica com la naturalesa, la nit de Nadal, es confón i es desorganitza. De tanta pau, amor i alegria que hi ha a l’aire, els arbres, les plantes i els animals es comporten com si fos primavera. Tot viu, i creix, i s’expressa. I els ocells, doncs els ocells canten.

No m’hi vaig poder resistir. Tot em quadrava. Vaig donar un ocell a cada nen i aquestes últimes setmanes he estat jugant amb la idea de que tots els nostres nens i nenes són ocells d’hivern, que viuen, creixen i s’expressen malgrat el fred que ens fa, que a nosaltres ens costa tant de suportar.

I tot, per aquesta veu tan intensa, i aquesta melodia, que em va arribar a les mans una mica per casualitat. 


A la festa de Nadal d’aquest any, que vam celebrar divendres passat dia 13 de gener al Cafe Cadeau, vam prendre xocolata, com fem cada any. No sé si ho sabeu, però la xocolata que prenem la fa la Montse –la mare de la Mariona i l’Aksel-  perquè quan vam començar les classes i erem quatre gats la Montse convidava a casa seva, per Nadal, i ens feia xocolata a tots. Ara, com que som tants, la fa abans de sortir de casa i la porta fins al local on ens trobem. I la fa amb cacao comprat a Barcelona i barrejat amb xocolata de pedra que li envia la seva tieta per correu. La Montse ha vingut a totes i cada una de les classes que jo he fet des que vaig començar tota aquesta història l'any 2008, ha vingut a les classes amb pares i a les classes sense pares, m'ha fet de consellera, d'acompanyant, d'alumna, d'ajudant, i d'amiga cada divendres, que es diu de pressa. Doncs ara resulta que ja no vindrà més, perquè l'Aksel i la Mariona són massa grans. Jo encara no m'ho crec. 





I perquè se me'n va, em permeto de penjar-vos tres fotos del maig del 2008, d'una classe amb els nens que ara van a classe de grans on jo vaig convidar a pastís de xocolata per celebrar el meu aniversari. Hi veureu en Pau, en Ramon, la Mariona, la Maria, l'Emma, la Carla i l'Ada, i els pares que els acompanyaven (en Ramon, la Montse, l'Ani, en Lluís, en Jordi i jo).






Tornant a la festa de Nadal d'aquest any. Al local jo hi vaig exposar els ocells-colaix que hem fet pares i nens a classe aquest passat novembre. Els mitjans i grans els han fet sols, i els petits amb l'ajuda dels pares. Els han fet estripant trocets de paper de revista amb els dits i enganxant amb pega. I mirant una foto de l'ocell en qüestió que havíem buscat. Són tots els ocells que s’anomenen a la versió que canta en Lluís Carbó. Bé, n'hi ha dos que també s'anomenen i que no hi són representats, aquí, per falta de mans: el pardal i el piulet. Aquí els teniu fotografiats, els nostres ocells de revista.


La cadernera de la Freia i la Noemí

El colom del Jeje

La gallina de l'Oscar

El canari de'n Pau P.

La garsa de l'Otto C. i la Rikke

La tòrtora de l'Otto S.

El reietó del Frederik

El gaig de la Maria

El tord de la Carla C.

El pavo indià de'n Pau R.

El capó de l'Aksel C. i en Lluís

El lluer de l'Anna i en Joan

La perdiu de l'Elias i en Quim 

El verdum de la Sira i l'Elisenda

L'ànec de la Mariona

La merla blava de l'Ada

El puput de'n Ramon R.

El cotoliu de la Carolina i la Marta

El rossinyol de la Filippa i la Marga

L'òliba de l'Emma M. i en Joan

El passerell de la Mila i la Mireia

El pinsà de l'Àlex A. i la Marta

La becada de l'Àlex S. i el Toni


El duc de l'Emma C.

El tudó de l'Olau

La griva de la Carla


Després de la xocolata vam escoltar la versió de’n Lluís Carbó, vaig intentar arrencar un joc amb els petits que no va acabar de funcionar -un exercici de moviment que fem sovint a classe, però aquesta vegada amb bec d'ocell- i per acabar vam cantar la versió coral amb els mitjans i grans. L’estem aprenent, i no els és fàcil, però va anar força bé. 

video


I vam marxar a casa amb un regal sorpresa a la butxaca, un CD que l’Iñaki i l’Elisenda han preparat (el SONA 13) amb disseny de portada del Cayu. És un recull de cançons, temes instrumentals i música que jo faig servir sovint per a jocs o exercicis de moviment: un recull representatiu del món sonor de les classes, amb alguns números nous que l'Iñaki i l'Elisenda tenien ganes de posar-hi. Si enyoreu les classes per Nadal, us el podeu escoltar.









I aquí unes quantes fotos de la festa. Aquesta és una selecció de les que vam fer amb la meva càmara. Si en teniu més, envieu-me-les!!!
















1 kommentar:

  1. Ha estat sempre un plaer estar a les teves classes! Ho trobaré a faltar, perquè m´has inspirat amb la teva creativitat.

    SvarSlet