Avui la Mireia sóc jo

Quan vaig començar a crear/donar aquestes classes l'any 2008 ho vaig fer pensant en la Carla, la meva filla, que ara ja té 7 anys i va al grup de mitjans. Ella en tenia 2. Sense ella, i sense les circumstàncies que ens acompanyaven, jo no hagués donat mai classes a nens i nenes. Ni de català, ni de psicomotricitat. N'estic bastant segura. 

Ho vaig fer per mi, és a dir, per ella i per mi: perquè ella i jo ens poguéssim conèixer de forma profunda. No només a través de jocs, contes, cançons i exercicis varis, sino a través d'altra gent amb qui compartir un món. 

El que ha passat és que hem tingut la sort -ella i jo- de poder compartir aquesta il.lusió, i aquesta necessitat amb molta altra gent. I ara hem establert un món i uns vincles que ens fan com són. 

Ara ja no només es tracta del meu vincle amb ella, sino de tots els vincles que he establert amb vosaltres, i de tots els que vosaltres establiu entre vosaltres, i amb els altres de més enllà. Ara ja m'he compromès amb vosaltres. I no us podeu imaginar la il.lusió que em fa quan m'expliqueu com es viu aquest món de "les classes de la Mireia" des de casa. 

Encara recordo un comentari de l'Emma Castellarnau un divendres que havíem de celebrar la festa d'estiu al pati de casa seva, ara fa un parell d'estius: "Papa. Avui no anem a casa la Mireia. Avui la Mireia sóc jo!"

Aquest cap de setmana la Noemí m'ha passat aquest video de la Freia i l'Isolda, que van a la classe de petits, interpretant el fantàstic tema de M'he comprat un elefant, un dels hits de la temporada. Mirar-lo a mi m'emociona.

Que sapigueu que les vostres fotos, videos o històries que tinguin a veure amb les classes sempre seran benvingudes, si teniu ganes de compartir-les des d'aquest blog.

Gràcies, Noemí!!!!