10. mar. 2014

No sé si ens creuran


Divendres passat vam fer classe a l'habitació del costat de la que ocupem normalment. Jo tenia la il.lusió de que a partir d'ara aquesta habitació ens podria funcionar de local, però sembla ser que no serà possible. Fem massa soroll. I és que en fem, de soroll. També fem coses amb veu baixa. De fet, sovint treballem buscant matisos de so, de to, de tensió, d'energia....i és en aquest viatge on anem descobrint noves paraules i repetint les que ja sabem. Si haguéssim de fer sempre classe de català de baixa intensitat, i no poguéssim viatjar per altres intensitats, doncs no podríem anomenar més de la meitat del món, i de català, doncs només n' aprendríem un tros. Així de clar.
Com que estrenavem local, vam estrenar moltes cançons i vam dir adéu a l'hivern explorant les possibilitats d'un objecte que forma part de les nostres vides d'hivern daneses: els  "blå futter", que són aquests plàstics blaus que t'has de posar als peus per no embrutar-ho tot, quan vens de trepitjar neu i bassals a fora. Com que tenen un elàstic, te'ls pots posar a moltes parts diferents del cos i s'aguanten, de manera que fan visible la part, per un mateix i pels altres. Són perfectes per crear consciència de moviment, perquè fan visibles les parts del cos que atrapen. Vam fer peixos blaus amb les mans, vam fer ballar les "sabates noves" i vam jugar a senyores que es banyen i no es volen mullar el cap. Mireu-vos les fotos. Quina dolçor!!
Jo no sé si els d'Afers Exteriors ens creuran, quan els expliquem que aquestes classes de català van "en serio"....


















1 kommentar:

  1. Oh quines coses que feu i amb quin material! I com sembla que us hi divertiu! Mireia, trobes iniciatives a tot i per a tot. Mai se m'hauria acudit que es pogués fer res amb aquestes bosses. És fantàtic que us hi poguem veure en les fotos. En quan al local. ara tornareu al de sempre?

    SvarSlet