Om mig

Mit billede
Les sessions de PSICOMOTRICITAT I LLENGUATGE que des del 2008 imparteixo aquí a Copenhaguen són un espai on fer ús del català fora de l’àmbit familiar, i una oportunitat de compartir l' aprenentatge amb altres families catalano-daneses. El que a mi em resulta fascinant és ajudar a aquests nens i nenes a ampliar la seva capacitat de comprensió i expressió en català fent un treball que integri aquest procés amb altres processos essencials d’aprenentatge a nivell cognitiu, motriu i afectiu. En aquest sentit el treball de llenguatge es fa a través d’activitats molt diverses que pretenen potenciar i desenvolupar, per una banda, la memòria, la imaginació, la sensibilitat, la capacitat perceptiva, associativa, representativa i simbòlica, i per altra banda pretenen estimular i afinar la consciència corporal, la coordinació, el ritme i els sentits. Totes les activitats que proposo pretenen crear un marc on els nens i nenes puguin prendre consciència de si mateixos, reconèixer com a propis els propis pensaments i emocions, i establir els propis límits. En aquest blog faig registre de les activitats que anem fent i de les experiències i reflexions que se'n desprenen.

14. sep. 2014



Aquest és un conte d’una escriptora de llibres infantils danesa que es diu Alberte Winding. No està traduït al català. El títol original és Betty husker alt muligt, que jo tradueixo molt lliurement així: La Bet recorda tot de coses.
Més que una història, és una reflexió. Una reflexió feta a partir de la narració d’una sèrie d’accions d’allò més quotidianes que tot pare, mare, fill o filla poden reconèixer.
El pare de la Bet la va a buscar a l’escola. Li demana si s’ha enrecordat d’agafar-ho tot, i ella respon que si. De camí cap a casa, com que fa tan fred, la Bet s’adona que s’ha oblidat dels guants. I el pare deixa anar un comentari del tipus: home, Bet, ja està bé, sempre t’oblides d’alguna cosa, com pot ser, jo ja tinc moltes coses al cap i no puc recordar-me, també, de totes les teves coses, tu t’has de fer responsable de les teves coses, no costa tant, sembla mentida, de les teves coses te n’enrecordes tu i de les meves jo. Una cosa així.
A la Bet el comentari del pare li sap greu. I al vespre, després d’haver-ho rumiat una estona, li comenta al pare que ella recorda tot de coses, que té memoria, que se’n recorda d’això i d’allò, i de moltes coses més. Que s’enrecorda de la festa d’aniversari de quan va fer 4 anys, dels regals, dels amics i les amigues, de mil detalls.
I tu, pare, que te’n recordes de quan vas fer quatre anys?
La pregunta de la Bet desencadena una inquietud, en el pare, per recordar tot el que ha oblidat.
I al final, la Bet i el pare es posen d’acord. Tu te’n recordes de les teves coses, jo de les meves, però ens ajudem un a l’altre a recordar el que se’ns oblida.
El conte m’ha servit, en un parell d’ocasions, per pensar una classe sobre la memoria. I hem treballat la memòria a través del cos ( recordant ritmes, sequències de persones que ens passavem la pilota, posicions amb el cos) i a través de la paraula. I en aquesta darrera ocasió, a finals d’agost, acabavem la classe passant fotos dels pares quan eren petits escoltant els seus records.








La Carla davant d'uan foto del seu pare quan era petit

Ingen kommentarer:

Send en kommentar