Om mig

Mit billede
Les sessions de PSICOMOTRICITAT I LLENGUATGE que des del 2008 imparteixo aquí a Copenhaguen són un espai on fer ús del català fora de l’àmbit familiar, i una oportunitat de compartir l' aprenentatge amb altres families catalano-daneses. El que a mi em resulta fascinant és ajudar a aquests nens i nenes a ampliar la seva capacitat de comprensió i expressió en català fent un treball que integri aquest procés amb altres processos essencials d’aprenentatge a nivell cognitiu, motriu i afectiu. En aquest sentit el treball de llenguatge es fa a través d’activitats molt diverses que pretenen potenciar i desenvolupar, per una banda, la memòria, la imaginació, la sensibilitat, la capacitat perceptiva, associativa, representativa i simbòlica, i per altra banda pretenen estimular i afinar la consciència corporal, la coordinació, el ritme i els sentits. Totes les activitats que proposo pretenen crear un marc on els nens i nenes puguin prendre consciència de si mateixos, reconèixer com a propis els propis pensaments i emocions, i establir els propis límits. En aquest blog faig registre de les activitats que anem fent i de les experiències i reflexions que se'n desprenen.

10. nov. 2014




Sempre he mirat d'organitzar una sortida una vegada l'any, perquè trobo que refresca i crea lligams, això trobar-nos a fora, en un altre context, però mantenint -en la mesura del possible- la nostra dinàmica de classe. Quan ens trobem de nou a classe aquesta setmana recordarem les experiències que vam fer la setmana passada i hi posarem paraules.
Vam anar a veure la instal.lació interactiva PIXELADE, a Nikolaj Kunsthallen, una església que ja fa temps que funciona com a sala d’exposicions. PIXELADE (en català seria Pixelada) juga amb el píxel com a element organitzador, i instal.la un paisatge de formes i colors a partir de l’imaginari del món digital. La instal.lació està dissenyada per a possibilitar un espai de joc i d’aprenentage, on tant els grans com els petits han d’inventar els pròpis jocs amb els elements dels que disposen. A part dels coixins en forma de cub, que representen el píxel, hi ha altres elements, com és ara unes vaques blanques que emeten sons profunds i relaxants, i unes pilotes de pim pom que es mouen a través d’uns tubs, impulsades per aire.
La instal.lació té infinites possibilitats, i crea espais i situacions molt interessants. La llum anava canviant, i amb ella els colors. Una de les coses que a mi em va fer reflexionar és el fet que, un cop inventada una estructura amb els píxels s’ha d’estar preparadíssim per a presenciar-ne la destrucció, perquè els coixins són de tothom, i no es converteixen en propis només per què els hagis fet servir una estona. Hi havia nens, i també adults, que els costava molt, això de deixar anar, que en qüestió de dos minuts ja havien fet néixer un sentiment de propietat en relació als coixins que després només els portava que mal humor i problemes.
I les vaques. Les vaques eren fantàstiques. Jo el dia que em deixin muntaré una exposició on tot seran animals grossos sobre els que t’hi puguis estirar i adormir-t’hi, i que emetin sons que recordin la respiració i la digestió.  Quan em deixin.

Vam anar-hi en dues tandes, i en cada ocasió el grup estava format per nens de la classe de petits i nens de la de grans. Us penjo unes quantes fotos de tots dos dies, barrejades.

































1 kommentar:

  1. Quina exposició més divertida!. A mí també m´han agradat les vaques!

    SvarSlet