Om mig

Mit billede
Les sessions de PSICOMOTRICITAT I LLENGUATGE que des del 2008 imparteixo aquí a Copenhaguen són un espai on fer ús del català fora de l’àmbit familiar, i una oportunitat de compartir l' aprenentatge amb altres families catalano-daneses. El que a mi em resulta fascinant és ajudar a aquests nens i nenes a ampliar la seva capacitat de comprensió i expressió en català fent un treball que integri aquest procés amb altres processos essencials d’aprenentatge a nivell cognitiu, motriu i afectiu. En aquest sentit el treball de llenguatge es fa a través d’activitats molt diverses que pretenen potenciar i desenvolupar, per una banda, la memòria, la imaginació, la sensibilitat, la capacitat perceptiva, associativa, representativa i simbòlica, i per altra banda pretenen estimular i afinar la consciència corporal, la coordinació, el ritme i els sentits. Totes les activitats que proposo pretenen crear un marc on els nens i nenes puguin prendre consciència de si mateixos, reconèixer com a propis els propis pensaments i emocions, i establir els propis límits. En aquest blog faig registre de les activitats que anem fent i de les experiències i reflexions que se'n desprenen.

18. nov. 2014





Expliquem el conte de El rei d’en Set, escrit per Pere Pons. Aquí el teniu en una versió que jo he escrit, quan me’l preparava.

El rei d'en Set

Aquest conte comença a palau, amb un rei no gaire simpàtic. Un rei molt dur, molt rígid, és a dir poc flexible.Aquest rei nostre s’enfada per qualsevol cosa, no està mai content.
S’enfada quan els seus servents enraonen fort. Els fa callar, els hi diu Calleu! que em fan mal les orelles!! ....a davant meu no es parla, ni fort, ni fluix, calleu!, racó!
I també el molesta el soroll dels passos. Els pobres criats, han d’anar amb sabatilles i de puntetes per no fer gens de soroll.

Li molesten els sorolls que arriben a la cambra des de fora el carrer.
Li molesta el soroll dels cavalls, el soroll de la gent com parla, el soroll que fan els nens quan juguen....llavors obra la finestra, treu el cap per  la finestra, i crida Voleu fer el favor de callar!!

També li molesta que el pa sigui massa cruixent Com heu fet aquest pa??? I el forner de palau conetsta, Oh, hi he posat farina, i aigua, i una mica d’oli, i per què sigui cruixent.... Jo no vull pa cruixent, racó!, diu el rei. A partir d’ara menjarem pa tou i amb molta molla!

No gaire lluny de palau, hi viu en Set. En una casa petita petita, a la vora del riu. A en Set li agrada escoltar el soroll de l’aigua del riu. Ho troba divertit, i relaxant. En Set es diu Set perquè té sis germans grans. Ell és el més petit de tots, el que va fer set. El pare de’n Set és pastor, i en Set quan surt de l’escola corre cap als prats on pasturen les ovelles del pare i passa la tarda allà, escoltant com les ovelles belen, com el gos borda, i com el pare crida Txaüt, txaüt!!....per què el gos arreplegui les ovelles que s’escapen del ramat.

De vegades en Set juga amb els seus amics, al bosc del costat de casa, i sempre fan molt xivarri. Però a vegades, fan molt silenci, i escolten com raucen les granotes, com canten els ocells, com salten les llagostes, com volen les vespes....

En Set té un gall. Un gall cantador que cada dia al dematí, com el gall de la cançó, es posa a cantar. I canta ben fort, perquè se’l senti de tot arreu. Tan bon punt veu el sol que treu el cap que canta, i canta fort, com si li volgués donar l’última empenta per què acabés de sortir.
I quan el gall canta, tot es posa en marxa a la vall: els nens es lleven, i fan badalls, les vaques comencen a mugir, els animals surten dels caus i el molí comença a girar i a grinyolar.


Però ara el que passa és que ha corregut la veu que el rei no pot suportar cap soroll, que vol silenci absolut. I tothom fa silenci: els criats de palau, els soldats que gaurden el palau, la gent del poble, tothom fa silenci. I quan s’han de dir alguna cosa, parlen molt fluixet, xiuxiuejant. Fins i tot han posat oli al molí per què giri sense grinyolar. I quan algun ase brama, o una ovella bela, els tapen la boca amb menjar.El rei ha manat que tanquin al gall de’n Set al corral perquè no vegi cap raig de sol quan es fa de dia.

I és clar, sense el gall, les hores passen i el sol no acaba mai de sortir, tothom es queda a casa, a la vora del foc, perquè fa fred. Les àvies expliquen contes als seus nets tapades amb mantes, i els nens juguen a no fer soroll amb les seves joguines. Les formigues han parat de treballar, els ocells han parat de cantar, els rius ja no baixen, el vaixells s’han quedat clavats a les ones del mar, que tampoc es mou i sembla una bassa. Inclús els animals de la selva i la sabana, que viuen moooolt lluny de palau, estan en silenci.

I ara el rei està enfadat perquè com que hi ha tan silenci tan silenci, se sent la fressa que fa la lluna en desplaçar-se, se senten les estrelles que freguen el cel, el sol que intenta frenar la seva trajectòria, se sent el soroll de la mateixa terra, que gira i gira i gira, i el soroll de tots els altres planetes… I el rei els ha manat al sol, a la lluna, a les estrelles, a la terra i a tots els altres planetes que s’estiguin quiets també, i que parin de fer soroll d’una santa vegada.


Però és clar, passen els dies, i qui dia passa any empeny, i s’acaba la llenya, tothom comença a passar fred i gana, i el silenci se’ls fica al cap. La gent està trista, i de mal humor….i han de cantar les cançons per dins. El rei també està molt trist, i malalt, i té molta gana. Els seus criats ja no li poden fer menjar, perquè no en tenen, I si en tinguéssin tampoc el podrien preparar, per què amb els plats i les olles faríen un soroll!


Al final el rei té tanta gana tanta gana i està tan trist tan trist, que crida Feu el soroll que vulgueu, però porteu-me una tassa de sopa i pa calent ara mateix!!! Que s’engegui tot altre cop, racó!


I aleshores els criats alliberen el gall de’n Set del corral, i el gall es posa a cantar, el sol es comença a moure, en Set riu, el vent comença  a bufar, i mou les espigues de blat, els molins giren i grinyolen, els llenyataires tallen llenya, i les castanyes peten al foc, i tots els animals del món tornen a la vida. Els núvols porten pluja, i trona, i les arrels esquerden el terra i avancen endins endins. I el pare de’n Set crida Txaüt, Txaüt, i en Txaüt arreplega les ovelles que s’escapen del ramat.

1 kommentar: