Om mig

Mit billede
Les sessions de PSICOMOTRICITAT I LLENGUATGE que des del 2008 imparteixo aquí a Copenhaguen són un espai on fer ús del català fora de l’àmbit familiar, i una oportunitat de compartir l' aprenentatge amb altres families catalano-daneses. El que a mi em resulta fascinant és ajudar a aquests nens i nenes a ampliar la seva capacitat de comprensió i expressió en català fent un treball que integri aquest procés amb altres processos essencials d’aprenentatge a nivell cognitiu, motriu i afectiu. En aquest sentit el treball de llenguatge es fa a través d’activitats molt diverses que pretenen potenciar i desenvolupar, per una banda, la memòria, la imaginació, la sensibilitat, la capacitat perceptiva, associativa, representativa i simbòlica, i per altra banda pretenen estimular i afinar la consciència corporal, la coordinació, el ritme i els sentits. Totes les activitats que proposo pretenen crear un marc on els nens i nenes puguin prendre consciència de si mateixos, reconèixer com a propis els propis pensaments i emocions, i establir els propis límits. En aquest blog faig registre de les activitats que anem fent i de les experiències i reflexions que se'n desprenen.

16. okt. 2016

Amb el grup de mitjans treballem el Pinotxo, aquest curs. Aquesta és la primera vegada que enlloc d'explicar un conte diferent a cada sessió treballem un sol conte durant el curs, i n'expliquem un capítol a cada sessió, o a quasi cada sessió. D'aquesta manera podem fer l'exercici de recordar i explicar què havia passat el dia anterior, abans d'explicar el capítol del dia.
El repte és que no perdin l'interès, és clar. Per què amb el Pinotxo expliquem el mateix món cada vegada, no hi ha tantes novetats com hi havia abans, que cada vegada que explicavem el conte era un món nou, amb dibuixos nous, conflictes nous, dinàmiques noves. A part d'això, he decidit seguir una traducció bastant antiga,  tot i que jo l'adapto. És la que va fer Maria Sandiumenge per l'edició del 1934. L'original és del 1883, 50 anys abans, i es titula Le avventure di Pinocchio. L'autor, Carlo Collodi.


A mi me’l van explicar quan jo tenia 3-4 anys a l'escola Santa Anna. Acabava d’arribar a l’escola, els altres nens ja feia dos anys que anaven junts a classe- jo era la nena nova. I teníem una professora que es deia Maria Antònia, que ara ja és morta, que ens feia seure a terra al voltant seu. Ella seia en una cadira de fusta i feia servir aquesta mateixa edició que jo tinc a les mans. Era una dona grossa, i ja bastant gran –pel que jo recordo. I ens llegia un capítol d’aquest conte cada dia. Ens el llegia!....ni dibuixos, ni treball corporal, ni històries. Llegit. I nosaltres seiem, i ens l'escoltavem. Era una estona que a mi sempre em donava calma.

Els capítols miro d'explicar-los de maneres diferents, i en la mesura del possible miro de treballar alguna cosa que tingui a veure amb el capítol en la part de joc i moviment. 







Aquí sota dues fotos d'un moment en el que dibuixavem una situació.  Després de dibuixar vam mirar d' ordenar els dibuixos tot construint la narració fins on la tenim explicada, per parlar del que passa al principi, el que passa abans i i el que passa després.





Ara ens ha passat que a en Pinotxo se li han cremat els peus. I el pare, que han alliberat de la presó, truca a la porta, però ell no pot anar a obrir-lo, sense peus.




Ingen kommentarer:

Send en kommentar