Worldpress Photo

El passat 7 d'octubre vam anar a veure l'exposició de World Press Photo (Politikens Hus) i la de Nikolaj

Kunsthal Huskmitnavn: Tegn amb el grup de grans. 

A Politikens Hus vam començar amb una descripció en grup de les quatre fotografies que estan exposades a l’entrada de l’exposició: són totes quatre fotografies que han fet fotògrafs de premsa danesos. Tot mirant-les, vam treballar qüestions de vocabulari específic relacionat amb la composició de la fotografia i amb els temes que s'hi plantegen:

-       els refugiats (en aquest cas els rohingyas, i a partir de l’article de la Blanca Garcés 

-       els trastorns de la conducta alimentària, els hàbits alimentaris

-       el niqab i els costums relacionats amb la vestimenta

Arrel dels comentaris en grup, vam parlar també de com estructurar una presentació. Després, per equips, van encarregar-se ells de presentar altres fotografies que jo prèviament havia seleccionat i que plantejàven temes com el medi ambient i les conseqüències que el canvi climàtic té sobre la vida dels animals, els toros i els cursos de natació per a dones musulmanes a Zanzibar. 

A Nikolaj Kunsthal vam visitar l'exposició i vam comentar un llibre que recull les creacions que el dibuixant/artista Huskmitnavn fa combinant dibuix i manipulació del paper tot creant efectes tridimensionals.  Per acabar vam jugar a fer creacions com les de Huskmitnavn.

Where children sleep

Where children sleep  és un recull de fotografies del fotògraf James Mollison. Són tot fotografies d'espais on dormen nens i nenes d’arreu del món: Estats Units, Mèxic, Brasil, Anglaterra, Itàlia, Israel, Kenya, Senegal, Lesotho, Nepal, Xina, Índia…

Al costat de cada fotografia de l'espai hi ha un retrat del nen o nena en qüestió. Es tracta de nens i nenes de provinències socials molt diverses, edats diverses, situacions vitals molt diferents. Les imatges dels llocs on aquests nens i nenes tanquen els ulls i es retroben amb si mateixos expliquen la història d’aquestes vides tan diferents d’una manera molt concreta, contundent i lliure de judici. 

A la darrera classe amb els petits i els mitjans el passat 21 de setembre vam mirar-nos algunes de les fotografies i les vam descriure. Tot seguit els vaig passar fotografies de les seves habitacions aquí a Dinamarca. 

Lligams

Hi ha diferents maneres de veure i enfocar el concepte de psicomotricitat. De fet, aquest concepte sorgeix a començaments del segle XX vinculat a la patologia, però cap als anys 50 el corrent educatiu se superposa poc a poc a la pràctica inicial, i la psicomotricitat com a disciplina comença a eixamplar horitzons i abarcar altres àmbits. Avui en dia la pràctica psicomotriu ja no només està vinculada a processos terapèutics de prevenció o recuperació, sino també a processos educatius o de desenvolupament personal.   Sigui quin sigui el marc de la intervenció psicomotriu, l’eix vertebrador sempre és el mateix: crear el marc òptim per què les persones restableixin i refinin el contacte amb el propi cos i el contacte amb el món que ens envolta.

Tot això per dir-vos que quan treballem amb les cordes, com vam fer el dia 14 de setembre, no només estem jugant i aprenent paraules com tensar, destensar, apropar-se i allunyar-se, sinó que també els estem proporcionant l’experiència física, psíquica i social de sostenir un lligam, mantenir-lo, saber-se lligat o relacionat, participar en aquesta relació, estar/trobar-se en relació a l’altre, formar l’espai que ens separa i ens uneix i en definitiva prendre consciència de la pròpia condició d’ésser autònom i part integrant del grup. De moment els petits encara no han jugat a sostenir les cordes. Però jugant jugant van veient com ho fan els adults i algun dia, molt aviat, podran començar a fer-ho ells.

Aquí amb el grup de petits:

I aquí amb el grup de mitjans:

La feina del DJ

A la segona sessió del curs amb el grup de grans, el dia 2 de setembre, ens acompanya l'Iñaki, i la cosa va de música: estils musicals, sistemes de reproducció de música i la feina del DJ. 

Comencem amb una xerrada i audició sobre el estils musicals: jazz, clàssic, rock, pop (indi), heavy metal, electrónica, country, etc. A l’aire lliure. Després anem a Accord i comprem CDs i vinils a la secció d’ofertes: Nørrebrogade 90. Carregats de música, agafem les bicicletes i pedalem fins a casa l’Iñaki, on fem una xerrada sobre diverses formes de reproduir música, aprenem com funciona un tocadiscs, ens mirem diversos tipus de discs fonogràfics (vinils), ens mirem la taula de mescles, parlem de velocitat, to, pulsació, ritme, revolucions.  Descobrim els instruments electrónics de l’Iñaki, joguines velles de les quals l’Iñaki n’ha modificat el circuit. Parlem de caixes de ritmes, sintetitzadors, samplers. I acabem gravant cadascú un so per què l’Iñaki ens el barregi amb els sons dels altres i en faci el tema de la festa de cloenda.