Om mig

Mit billede
Les sessions de PSICOMOTRICITAT I LLENGUATGE que des del 2008 imparteixo aquí a Copenhaguen són un espai on fer ús del català fora de l’àmbit familiar, i una oportunitat de compartir l' aprenentatge amb altres families catalano-daneses. El que a mi em resulta fascinant és ajudar a aquests nens i nenes a ampliar la seva capacitat de comprensió i expressió en català fent un treball que integri aquest procés amb altres processos essencials d’aprenentatge a nivell cognitiu, motriu i afectiu. En aquest sentit el treball de llenguatge es fa a través d’activitats molt diverses que pretenen potenciar i desenvolupar, per una banda, la memòria, la imaginació, la sensibilitat, la capacitat perceptiva, associativa, representativa i simbòlica, i per altra banda pretenen estimular i afinar la consciència corporal, la coordinació, el ritme i els sentits. Totes les activitats que proposo pretenen crear un marc on els nens i nenes puguin prendre consciència de si mateixos, reconèixer com a propis els propis pensaments i emocions, i establir els propis límits. En aquest blog faig registre de les activitats que anem fent i de les experiències i reflexions que se'n desprenen.

21. jan. 2012



Ramat d'ovelles després de la terrible visita del llop. El pastor havia demanat ajuda, però ningú l'havia ajudat. Perquè tothom sabia que era un mentider, aquell pastor. I encara que s'explicava prou bé: El llooooooop! de veritat, ara si que és aquí, us ho jurooooooooooooooo, ushojuroushojurooo, siusplau, veniu, el llooooooooop, ajudeu-mee!!!!! ...el vent s'enduia les seves paraules.


Comencem el 2012 amb tres fantàstics grups de pares i nens. I aquests dies la feina que fem gira entorn del tema grup, anar junts, anar amb, seguir. De fet, aquesta feina la fem sempre. Però he decidit començar l'any donant-li una forma una mica més explícita. Treballem, per exemple, amb elàstics i picarols que sostenim junts. Sostenim la forma que fem junts amb els nostres cossos i l'elàstic, en grup, i sostenim el so que fan els picarols, i el silenci. Amb els més petits la feina (la mateixa) és la de seure junts, escoltar junts, aprendre a percebre l'espai que ocupo jo, el que ocupen els altres, cantar junts i fer una rotllana. Amb els grans l'aventura és una mica diferent, perquè el grup és més petit, i perquè tenen altres necessitats. Ara per ara, la meva reflexió i il.lusió està dirigida en descobrir com instal.lar una dinàmica que permeti incloure el relat i la cançó amb nens d'aquesta edat. Tan grans tan grans.

Per últim, og ikke mindst, donar la benvinguda als nous i als de sempre que tornen:

BENVINGUTS!!!!



Ingen kommentarer:

Send en kommentar