Om mig

Mit billede
Les sessions de PSICOMOTRICITAT I LLENGUATGE que des del 2008 imparteixo aquí a Copenhaguen són un espai on fer ús del català fora de l’àmbit familiar, i una oportunitat de compartir l' aprenentatge amb altres families catalano-daneses. El que a mi em resulta fascinant és ajudar a aquests nens i nenes a ampliar la seva capacitat de comprensió i expressió en català fent un treball que integri aquest procés amb altres processos essencials d’aprenentatge a nivell cognitiu, motriu i afectiu. En aquest sentit el treball de llenguatge es fa a través d’activitats molt diverses que pretenen potenciar i desenvolupar, per una banda, la memòria, la imaginació, la sensibilitat, la capacitat perceptiva, associativa, representativa i simbòlica, i per altra banda pretenen estimular i afinar la consciència corporal, la coordinació, el ritme i els sentits. Totes les activitats que proposo pretenen crear un marc on els nens i nenes puguin prendre consciència de si mateixos, reconèixer com a propis els propis pensaments i emocions, i establir els propis límits. En aquest blog faig registre de les activitats que anem fent i de les experiències i reflexions que se'n desprenen.

3. sep. 2017


Primera sessió del curs amb el grup de grans: 3 de setembre ’17, d’11h a 14:30h

Ens trobem a Amager, i durant la primera hora anem amb bicicleta per sobre d’un tram de les antigues vies de tren que connectaven Amagerbro i Dragør al llarg de la costa est de la petita illa d’Amager. Quan es van construir i inaugurar, l’any 1907, les vies eren de la companyia de transport públic AB, i l’any 75 la companyia DSB les va comprar. L’últim tren hi va passar l’any 1991.
L’any 2014 –fa només tres anys- un grup d’enamorats dels trens i les vies (Amagerbanensvenner) van decidir netejar-ne un tram i recuperar antigues dresines de pedals i d’accionament manual(en danès skinnecykler, dræsiner), de manera que ara, per pocs diners, pots fer una passejada per les vies. També tenen una dresina amb motor, que ens ha portat fins al final de la via, on hem dit adéu a en Peter, que ens ha acompanyat durant tota la passejada.
Per qui no ho sàpiga, una dresina –altrament dita «guineu de via»- és el vehicle ferroviari que es fa servir per transportar el personal i material necessari per a la conservació de les instal·lacions ferroviàries. El terme prové del baró alemany Karl Christian Ludwig Drais von Sauerbronn, que a part de tenir un nom llarg va inventar el primer vehicle de dues rodes, al que va batejar amb el nom de màquina errant (en alemany Laufmaschine).

Després de l’aventura ferroviària hem anat caminant fins a Strandhøj, terreny molt a prop de Christiania on hi ha les “kolonihaver” amb les llistes d’espera més llargues de la comarca. Allà hem trobat un racó preciós per jugar, descansar, menjar, parlar de l’experiència amb les biciletes i llegir una mica.
Per acabar, hem entrat al CC a veure la install.lació de Sarah Sze Timekeeper (2016) i l’obra del videoartista Bill Viola Inverted Birth (2014).



Aquí teniu algunes fotos de la passejada amb bici, la caminada cap a Strandhøj, la parade i lectura, i la visita al CC.



































14. jul. 2017














....i fotos de la trobada al parc amb el grup de petits i mitjans per celebrar el final de curs!

23. jun. 2017












Us deixo amb unes quantes fotos d'una de les últimes classes d'aquest curs. Va ser, tant amb el grup de petits com amb el de mitjans, una classe una mica especial perquè amb l'Elisenda, que ara s'encarrega de La Biblioteca juntament amb l'Iñaki, vam fer entrega de carnets -que han quedat molt divertits- i vam explicar contes. Amb els mitjans vam fer el primer exercici de lectura d'un text que ja tots coneixem i que hem cantat moltíssimes vegades.

I amb això tanco el curs. El primer curs al local de Danasvej, amb finestres grosses, terra blau i coixins de colors. Bon estiu a tothom!!!!

14. jun. 2017

I l’última sessió del curs amb el grup de grans costa d'explicar!

La Clara, la mare de’n Pau, ens va parlar de la llum. Ens va dir que el color no existeix, sinó que és el resultat del diàleg de la llum amb les coses. Que el negre, per exemple, és el resultat d’un diàleg amb un objecte que s’empassa tots els colors que li dóna la llum i no dóna res a canvi. Ens va dir que la llum està feta de tots colors. Vam mirar d’entendre com es fan els colors en una pantalla d’ordinador, a partir de la juxtaposició de primaris. 














Vam parlar de filtres. Ara ja sabem que un filtre òptic és un medi que només permet el pas de llum amb certes propietats, suprimint la llum restant. Ens vam mirar filtres de color, que només deixen passar la llum d’una determinada longitud d’ona, i filtres polaritzadors, que bloquegen la llum polaritzada en determinats plànols. Aquests últims són capaços de fer meravelles. Aquest que es veu aquí en el diagrama bloqueja la llum que no es polaritza en pla vertical, per exemple. Clara, corregeix-me si dic bestieses.







Aquí ens miravem objectes situats a fora el carrer, jugant amb dos filtres polaritzats i fent-los girar l'un contra l'altre





I entre els dos filtres vam col.locar-hi una pestanya de vidre, que vam forrar amb cinta adhesiva. El resultat és màgic. 






Després de la sessió va passar l’Elisenda, que és la nostra bibliotecària, per què els nens poguessin agafar llibres de préstec per l’estiu.



I a les 18:00 vam sopar al parc i ens vam dir bon estiu!




.