Om mig

Mit billede
Les sessions de PSICOMOTRICITAT I LLENGUATGE que des del 2008 imparteixo aquí a Copenhaguen són un espai on fer ús del català fora de l’àmbit familiar, i una oportunitat de compartir l' aprenentatge amb altres families catalano-daneses. El que a mi em resulta fascinant és ajudar a aquests nens i nenes a ampliar la seva capacitat de comprensió i expressió en català fent un treball que integri aquest procés amb altres processos essencials d’aprenentatge a nivell cognitiu, motriu i afectiu. En aquest sentit el treball de llenguatge es fa a través d’activitats molt diverses que pretenen potenciar i desenvolupar, per una banda, la memòria, la imaginació, la sensibilitat, la capacitat perceptiva, associativa, representativa i simbòlica, i per altra banda pretenen estimular i afinar la consciència corporal, la coordinació, el ritme i els sentits. Totes les activitats que proposo pretenen crear un marc on els nens i nenes puguin prendre consciència de si mateixos, reconèixer com a propis els propis pensaments i emocions, i establir els propis límits. En aquest blog faig registre de les activitats que anem fent i de les experiències i reflexions que se'n desprenen.

7. okt. 2017

Diumenge 1 d’octubre, en la segona sessió de l’any amb el grup de grans, vam parlar d’insectes. Vam anar a veure l’exposició MICROSCULPURE i vam estar al taller que el Museu de Geologia ha organitzat com a activitat complementària a l’exposició. I aquesta vegada vam comptar amb la col.laboració especial de la biòloga catalana Alba Redó Riveiro, que ens va acompanyar durant la visita a l’exposició i va estar amb nosaltres mentre treballàvem al taller.
Levon Biss, autor de les fotografies és un fotògraf anglès que per aquesta sèrie ha desenvolupat una tècnica fotogràfica  especial per a captar detalls de forma molt precisa. L’exposició és breu, però molt bonica, i penso que és una d’aquelles exposicions que desperten, que aixequen la curiositat i el desig de mirar-se les coses de més a prop, i des d’angles diversos. A part de visitar l’exposició, mirar-nos bé els insectes de les vitrines, i fer moltes preguntes a l’Alba, vam jugar a fer d’entomòlegs que claven insectes a una agulla, i vam visitar l’hivernacle del jardí botànic. Ah, i vam jugar a un joc nou per aprendre’s els noms que és tota una descoberta.


Ells s’ho van passar molt bé. Jo també vaig disfrutar molt de la sessió, però d’una manera molt menys lleugera que la d’ells, fent un intent constant de posar els peus a terra i estar present en l’espai i en l’activitat que ens ocupava. Viure l’1 d’octubre des de lluny és un repte difícil d’explicar, i que s’ha d’explicar –si es pot- en un context que no és aquest.




'

























3. sep. 2017


Primera sessió del curs amb el grup de grans: 3 de setembre ’17, d’11h a 14:30h

Ens trobem a Amager, i durant la primera hora anem amb bicicleta per sobre d’un tram de les antigues vies de tren que connectaven Amagerbro i Dragør al llarg de la costa est de la petita illa d’Amager. Quan es van construir i inaugurar, l’any 1907, les vies eren de la companyia de transport públic AB, i l’any 75 la companyia DSB les va comprar. L’últim tren hi va passar l’any 1991.
L’any 2014 –fa només tres anys- un grup d’enamorats dels trens i les vies (Amagerbanensvenner) van decidir netejar-ne un tram i recuperar antigues dresines de pedals i d’accionament manual(en danès skinnecykler, dræsiner), de manera que ara, per pocs diners, pots fer una passejada per les vies. També tenen una dresina amb motor, que ens ha portat fins al final de la via, on hem dit adéu a en Peter, que ens ha acompanyat durant tota la passejada.
Per qui no ho sàpiga, una dresina –altrament dita «guineu de via»- és el vehicle ferroviari que es fa servir per transportar el personal i material necessari per a la conservació de les instal·lacions ferroviàries. El terme prové del baró alemany Karl Christian Ludwig Drais von Sauerbronn, que a part de tenir un nom llarg va inventar el primer vehicle de dues rodes, al que va batejar amb el nom de màquina errant (en alemany Laufmaschine).

Després de l’aventura ferroviària hem anat caminant fins a Strandhøj, terreny molt a prop de Christiania on hi ha les “kolonihaver” amb les llistes d’espera més llargues de la comarca. Allà hem trobat un racó preciós per jugar, descansar, menjar, parlar de l’experiència amb les biciletes i llegir una mica.
Per acabar, hem entrat al CC a veure la install.lació de Sarah Sze Timekeeper (2016) i l’obra del videoartista Bill Viola Inverted Birth (2014).



Aquí teniu algunes fotos de la passejada amb bici, la caminada cap a Strandhøj, la parade i lectura, i la visita al CC.



































14. jul. 2017














....i fotos de la trobada al parc amb el grup de petits i mitjans per celebrar el final de curs!