Om mig

Mit billede
Les sessions de PSICOMOTRICITAT I LLENGUATGE que des del 2008 imparteixo aquí a Copenhaguen són un espai on fer ús del català fora de l’àmbit familiar, i una oportunitat de compartir l' aprenentatge amb altres families catalano-daneses. El que a mi em resulta fascinant és ajudar a aquests nens i nenes a ampliar la seva capacitat de comprensió i expressió en català fent un treball que integri aquest procés amb altres processos essencials d’aprenentatge a nivell cognitiu, motriu i afectiu. En aquest sentit el treball de llenguatge es fa a través d’activitats molt diverses que pretenen potenciar i desenvolupar, per una banda, la memòria, la imaginació, la sensibilitat, la capacitat perceptiva, associativa, representativa i simbòlica, i per altra banda pretenen estimular i afinar la consciència corporal, la coordinació, el ritme i els sentits. Totes les activitats que proposo pretenen crear un marc on els nens i nenes puguin prendre consciència de si mateixos, reconèixer com a propis els propis pensaments i emocions, i establir els propis límits. En aquest blog faig registre de les activitats que anem fent i de les experiències i reflexions que se'n desprenen.

6. mar. 2017

Diumenge 5 de març vam fer una classe de català nedada. Una classe de natació en català. A la piscina de l'Institut for Idræt de la ciutat. Tothom -jo inclosa- va sortir molt content.

Aquí abans d'entrar.



D'entrada, vam recordar uns quants verbs, noms i adjectius relacionats amb el context. En Lluís ens havia escrit unes quantes paraules a una pissarra que teníem al costat de la piscina: surar, capbussar-se, agafar i treure aire, braçada, fons, superfície, sec, moll i moltes d'altres. Les vam llegir i comentar.



I després, a l'aigua!
                  
              


Exercicis de respiració







no tinc fotos de tot, perquè jo també nedava... us penjo un parell de fotos més del partit de waterpolo, els salts de trampolí i la lectura i dictat finals, després de la dutxa i la sauna.
















Així és com aprenen el català els nens a Catalunya.....nedant, menjant, dormint, barallant-se, pujant muntanyes, baixant-les, aburrint-se, mirant, pensant, comptant...en català.



16. feb. 2017



Sempre m’ha semblat interessant plantejar situacions d’aprenentatge on els nens i nenes puguin tenir una experiència concreta i sensorial al mateix instant en el que se’ls presenten paraules o expressions que la descriguin. Per què estic convençuda de que si s’aprèn la paraula “dolç” menjant un gelat de vainilla i en relació a aquest gelat i a la persona que te l’ha comprat i que te’l llepa, la complexitat de l’experiència fa que la paraula “dolç” tingui molt més sentit que no pas si ens l’expliquen a partir de la paraula equivalent en una altra llengua -dolç és sød (en danès) i llestos. Així és com normalment aprenem les segones i terceres llengües quan som adults. Ens estalviem l’experiència, i així tot va més de pressa.
Els meus alumnes són petits, per sort. I estan aprenent el català igual que aprenen el danès: vivint i connectant-se amb la necessitat de dir coses. Estan aprenent el català parlant-lo, sentint la necessitat de “interrompre el soroll i trobar aquella paraula que realment necessito dir-te, aquell sentit que il.lumina d’una altra manera el que estem vivint” -en paraules de la Marina Garcés.

Sobre aquesta base miro de pensar exercicis i activitats per fer a les classes. Si expliquem el conte de La rínxols d’or i ens hem d’endinsar en el món de les mides, per exemple (ós gran / ós mitjà / ós petit o plat gran / plat mitjà / plat petit) miro de donar-los la possibilitat de sentir (de com-prendre el sentit) de les paraules “gran”, “mitjà” i “petit” no només a partir de dibuixos que representen relacions entre mides diferents, sinó a través d’experiències que demanen de la intervenció d’altres sentits a part del de la vista. Els parlo per exemple de la veu gruixuda de l’ós gran, i de la veu fina de l’ós petit, del ritme pausat i tranquil del cor de l’ós gran, i el ritme accelerat i lleuger de l’ós petit, els demano que escoltin el cor dels seus pares i el cantin, i que es deixin escoltar el cor pels seus pares i els demanin com fa. Com més informació sensorial i més matisos, més intensitat, i com més intensitat, més necessitat de compartir i de comunicar. I només a partir d’aquesta necessitat té sentit aprendre i fer servir paraules. Sense això, no cal dir res.

Últimament he estat buscant cançons que em serveixin per viure i explicar l’experiència del pèndul, de l’anar i venir, la dinàmica entre l’apropar-se i l’allunyar-se respecte l’altre, l’equilibri, i el desequilibri. No en trobo. I com que no en trobo, m’he atrevit a fer-ne una.

Aquí en teniu la lletra. Aviat us la cantaré.

Molt a prop ara
I ara més lluny
Ara m’acosto
I ara em faig fum

Ves que ara torno
I et veig els peus
Després ens penso
I me’n faig creus

Torno a acostar-me
I a poc a poc
I ara m’espanto
I ara no em moc

Molt a prop ara
I ara més lluny
Ara m’acosto
I ara em faig fum



Aquestes quatre fotos són de l’última classe amb els petits abans de vacances d’hivern. Pintant-nos la cara. Érem pocs. Seiem a descansar després d’una llarga i duríssima caçera de bisons i recol.lecció de pedres de diverses mides i formes.







Ara faig registre dels dos primers diumenges del semestre amb el grup de grans.

El gener vam fer una sessió a casa meva, on sempre feiem les classes els anys anteriors. L'eix vertebrador de la sessió era el visionat de Ratatouille, una pel.lícula americana que explica la història d'un ratolí que té el sentit de l'olfacte molt fi i que per aquesta raó se sent diferent i sol vivint amb la seva familia de ratolins que no saben distingir una exquisidesa d'un tros de deixalla. Però un dia li surt la oportunitat de col.laborar - d'amagat, això si- en un dels restaurants més bons de tot Paris. Ho fa a través d'un noi que és ajudant de cuina i que no és, ni de bon tros, tan bon cuiner com ell.

  

Aquesta pel.lícula va guanyar l'Oscar a la millor pel.lícula d'animació, i a part de ser una pel.lícula molt ben feta a mi m'agrada perquè relaciona la bona cuina amb el ser humil i bona persona. Potser el René Redzepi, chef del famosíssim restaurant NOMA d'aquí a København, se l'hauria de mirar un parell de vegades. Que per molt que presumeix d'orígens humils, autenticitat i interès intens pels fruits de la terra, és arrogant com una mala cosa. Amb perdó.


    

I el primer diumenge de febrer vam anar al cementiri-jardí de Nørrebro, a l'Assistens Kirkegård, un espai públic preciós, al mig de la ciutat, on la gent hi va a prendre el sol, jugar a pilota, passejar etc.
Nosaltres hi vam anar amb l'objectiu de trobar i visitar les tombes de diverses personalitats enterrades allà: l'escriptor H.C.Andersen, el saxofonista Ben Webster, el filòsof Søren Kirkegård, la cantant Etta Cameron, el pintor i esculptor Henry Heerup i la cantant Natasja Saad. No les vam trobar totes. A més plovia, i feia bastant fred. N'hi va haver prou amb escoltar el Ben's Blues davant de la tomba de Ben Webster, el tema de When the Saints go marching in davant de la tomba de Etta Cameron, i el tema de Giv mig Danmark tilbage davant de la tomba de Natasja Saad. Abans de marxar cap a casa vam passar per davant de la tomba de H.C.Andersen, la més fàcil de trobar, i vam explicar el conte de El Rossinyol. Ja a casa, al cap de mitja hora, vam estar una estona parlant d'ocells vius i ocells mecànics, de les gràcies que tenen uns i altres. I vam dibuixar i pintar imatges relacionades amb el conte o amb l'experiència del dia. Aquí unes quantes fotos de la sessió, primer al cementiri i després a casa.

diem adéu als pares i els enviem a fer un cafè













18. dec. 2016


I diumenge 4 de desembre vam fer l’ultima sortida del semestre, amb els grans. Vam agafar el tren i ens vam plantar a Odrupgård, un museu dedicat a l’exposició d’obres pertanyents al impressionisme francès i el romanticisme danès. Ara mateix es pot visitar una exposició dedicada exclusivament a Monet, i connectada a l’exposició una instal.lació interactiva per nens que reprodueix un paisatge d’una de les obres del pintor.
Abans d’entrar al museu d’ Odrupgård ens vam passejar una estona pel Kunstpark Odrupgård, a l’exterior, on entre altres coses hi ha la nova esculptura de l’Olafur Eliasson (http://ordrupgaard.dk/portfolio_page/kunstlegeplads-2016/) i el laberint de miralls del Jeppe Hein (http://ordrupgaard.dk/jeppe-hein/).

Tant l’anada com la tornada amb tren van ser definitives. A l’anada vam mirar-nos imatges de pintura realista i pintura impressionista, les vam comparar i vam mirar de trobar paraules que les definissin. Mai oblidaré la resposta de la Carla Cayuelas a la meva pregunta de Què deu voler dir, “un moment fugisser”?: doncs és un moment que fot el camp, va dir tota tranquil.la.
A la tornada vam acabar jugant a explicar-nos coses sense dir cap paraula en danès. Tots esverats, cada vegada que a algú se n’hi escapava una, el senyalàvem i ens cargolàvem de riure, com si l’assenyalat hagués fet la cosa més prohibida del món. El joc va sorgir arrel d’una avaluació del semestre, en la que cadascú va dir-hi la seva. Jo els vaig dir que el repte bàsic era el de comunicar-nos en català en les estones on jo no estableixo un marc concret de treball amb un exercici o dinàmica de treball. Tots tenen tendència a passar-se al danès, de seguida que els dóno espai i temps per “descansar”. Uns més que d’altres, és clar.


Us penjo unes quantes fotos que vam fer durant la tarda:




anant cap al museu 










Kunstpark Odrupgård








El jardí màgic de Monet





 berenar al cafè d'Odrupgård






A la tornada des del museu fins a l'estació l'Oriol, el pare de la Maria, ens va fer de taxista. Tot un luxe. Gràcies!!