4. apr. 2012

Palle alene i verden


Divendres passat vam treballar, en totes tres classes i de maneres diferents, la percepció del propi cos, l'estructuració de l'esquema corporal i la orientació en l’espai: amb els petits cantavem, com sempre fem, la cançó de les mans i les cames, i dirigíem el cos amunt i avall seguint els sons aguts i greus de l’armònica; amb els mitjans i grans feiem l’exercici de direccions, per exemple, mentre cantavem Davant, darrera, la dreta, l’esquerra….etc. Molts dels exercicis que vam fer combinaven aquest treball amb un treball de ritme i coordinació mà-ull: amb els mitjans i grans feiem, per exemple, l’exercici de la Pedra pedreta.
Amb els mitjans explicavem un conte molt conegut aquí a Dinamarca que parla d’un nen que somnia l’exeperiència de quedar-se sol al món (Palle alene i verden) i que viu la il.lusió de poder fer el que li dongui la gana i la trsitesa de no poder compartir-ho amb ningú. Amb els grans l'havíem explicat la setmana passada i havíem tingut una conversa interessant sobre què faria cadascú en un cas així.
Explicat el conte jugavem a fer esculptures de nens/nenes contents i tristos. Aquest és un dels exercicis que sempre sol agradar, i a mi, personalment, em sembla interessantíssim. M’ho sembla perquè treballa la consciència corporal (l'atenció interioritzada, que permet al nen/a examinar-se a ell mateix per observar la seva pròpia activitat i l'adquisició de certs factors de flexibilitat de les articulacions per ser capaç de mantenir una postura, mantenir l'equilibri…etc) i la consciència a nivell afectiu i cognitiu: les esculptures revelen la forma que té la meva tristor i la forma que té la meva il.lusió.
Després de les esculptures de nens tristos i contents, que relacionavem directament amb el conte explicat, vam fer-ne d’altres en les que estimulavem dinàmiques de grup.
Les dues imatges que segueixen a aquest text són il.lustracions del conte en qüestió. I després penjo unes quantes fotos que vam fer a la classe dels mitjans. Aquest noi del jersei vermell és el Tomás, un amic de Barcelona.



Ingen kommentarer:

Send en kommentar