Reestructuració de grups

Una de les coses que van fer especialment entranyable la sessió d'ahir, 28 de setembre '12, va ser que quatre dels nens que l'any 2008 venien a les trobades de català (aleshores ells tenien 3-4 anys! i formaven part del primer i únic grup que aleshores funcionava) van passar a la classe de grans. La classe de grans no la vaig obrir fins al cap de tres anys, i molts dels nens que hi venien eren germans grans que -per massa grans- havien quedat fora de l'únic grup amb què vaig arrencar. La de petits la vam obrir aquest 2012.

Ara la classe de grans és una barreja fantàstica de nens que han viscut unes classes de català molt diverses, amb dinàmiques molt diferents i constel.lacions molt canviants. Aquests que des de sempre han estat amb mi, han sentit totes les cançons del nostre cançoner verd una vegada rera l'altra, estan acostumats a ser molts a la classe (últimament haviem arribat a ser 15!) i a cantar el Passi-ho bé quan ens despedim. Els més grans dels grans tenen altres coses, a la maleta, i han disfrutat d'un espai de més intimitat (fins ara erem ben pocs) i de la possibilitat d'explicar-se en petit comité. Amb alguns no fa gaire que ens coneixem. Amb d'altres fa més temps, perquè havien acompanyat als seus germans petits a classe. 

Ara aquest és un grup nou. Nou altra vegada. I jo començo de 0, una mica, com quan vaig començar el 2008. Estic amb ells i em pregunto: què necessita aquest grup per funcionar? Què hem de fer per crear les millors condicions possibles per a estimular, convidar, animar i disfrutar. Què hem de fer vosaltres 9 i jo, aquí, ara, per què l'experiència que compartim sigui intensa i significativa per a tothom?

Aquí unes quantes fotos del 23 de maig del 2008, el dia del meu aniversari. Erem tan pocs que una servidora va fer pastís de plàtan i xocolata per tothom! Són un homenatge a l'Ada, en Pau, en Ramon i la Mariona, que eren petits i s'han fet grans. Que ja en tenien ganes!