Om mig

Mit billede
Les sessions de PSICOMOTRICITAT I LLENGUATGE que des del 2008 imparteixo aquí a Copenhaguen són un espai on fer ús del català fora de l’àmbit familiar, i una oportunitat de compartir l' aprenentatge amb altres families catalano-daneses. El que a mi em resulta fascinant és ajudar a aquests nens i nenes a ampliar la seva capacitat de comprensió i expressió en català fent un treball que integri aquest procés amb altres processos essencials d’aprenentatge a nivell cognitiu, motriu i afectiu. En aquest sentit el treball de llenguatge es fa a través d’activitats molt diverses que pretenen potenciar i desenvolupar, per una banda, la memòria, la imaginació, la sensibilitat, la capacitat perceptiva, associativa, representativa i simbòlica, i per altra banda pretenen estimular i afinar la consciència corporal, la coordinació, el ritme i els sentits. Totes les activitats que proposo pretenen crear un marc on els nens i nenes puguin prendre consciència de si mateixos, reconèixer com a propis els propis pensaments i emocions, i establir els propis límits. En aquest blog faig registre de les activitats que anem fent i de les experiències i reflexions que se'n desprenen.

29. sep. 2012










Amb els mitjans hem treballat, aquests últims dies, el Poema de tardor (Bofill, Puig, Serrat). Hi he inventat uns moviments per a cada frase, per fer més fàcil la memorització i per tenir material de moviment per desenvolupar més endavant en altres contextos. A més, ahir vam fer grups i vam elaborar uns petits colaixos de tardor en equip. Els poso aquí per què en quedi el registre, i recordo (em recordo) un cop més que és el procés d'elaboració d'aquests colaixos que és interessant, per nosaltres, i no tant el resultat final. Perquè el treball en equip és una situació de comunicació molt rica en la que s'estimulen no només competències lingüístiques sino també socials/ psicològiques.

I això em porta a un dels temes que es van tractar a la nostra reunió de pares anual, a partir d'un parell de comentaris que expressaven la necessitat de posar més èmfasi en el llenguatge. I aquí la reflexió que jo faig en relació als comentaris i en relació a com jo plantejo les classes.

Un dels reptes més grans i més importants que em presenten aquestes classes és el d'haver de crear situacions que estimulin la comunicació: és un joc d'equilibris fascinant, perquè si els protegeixo massa i no els deixo intervenir, caic per una banda, i si defineixo una situació en la que se senten massa exposats i obligats a parlar, caic per l'altra banda. En relació a l'aprenentatge de la llengua, jo tinc -cada cop que ens trobem per treballar- una intenció clara de:

- crear un ambient de confiança i alegria, i evitar situacions de tensió/ansietat
- exposar els alumnes a un input comprensible, variat i abundant
- promoure la comunicació a partir d'activitats (i temes) que els interessin a ells, que els siguin    significatives (en aquest punt sóc conscient que encara tinc moltíssim per descobrir, sobretot pel que fa el món del NEN (masculí), que com que no en tinc, de nens nens, no tinc la mateixa capacitat de conectar amb el que necessiten que potser tinc amb les nenes.
- promoure converses per parelles, per grups, etc. 
- respectar el camí de cada nen/a i el seu ritme d’aprenentatge
 - corregir amb moltíssima precaució els errors més rellevants en cada cas i posar alhora en relleu els progressos que es fan. 

(...) i de tant més!!

He estat llegint coses sobre el mètode TPR (total physical response), elaborat per James Asher, i el mètode de l'Enfocament Natural (Natural Approach) elaborat per Tracy D. Terrell i Steven Krashen. No coneixo el seu treball profundament, però hi he fet una ullada i ells expressen, de forma més estructurada i rigorosa, moltes de les intuïcions que a mi em mouen per fer les classes tal i com les faig. Ambdos parteixen de teories per l'adquisició d'una segona llengua i prenen com a model el procés d'adquisició de la llengua materna. 

Un tast:

Asher ressalta la importància de la comprensió auditiva com a objectiu exclusiu en l'etapa inicial d'adquisició. Combina des del principi llenguatge i activitat motriu perquè només s'aprèn allò que es fa. Al nen, segons Asher, no se li pot ensenyar a parlar. Parla quan està preparat per fer-ho, però no abans. Nosaltres tampoc hem ensenyat als nostres nens a caminar. Ho han après sols. I no ho han après gràcies a les nostres explicacions de com posar un peu davant de l'altre, les nostres correccions, les nostres empentetes. Van posar un peu davant de l'altre un dia, de sobte, perquè ja estaven preparats per fer-ho i se sentien contents i capaços de fer-ho. I ho van fer de forma imperfecte, és clar, però després ho han anat polint. Segons Asher passa el mateix amb l'adquisició de la llengua: un nen està preparat per parlar quan ha adquirit un complicadíssim mapa mental del funcionament de la llengua, un mapa que ha internalitzat de manera inconscient, en un "ambient receptiu enriquit". Respon primer amb accions físiques. Aprèn els significats a través del cos i comença a expressar-los amb el cos. Després venen les paraules deslligades, i després venen les frases. L'escola, segons Asher, funciona com a "ambient receptiu empobrit", per cert. 
En resum: 
-la comprensió precedeix la parla.
-estreta relació entre llengua i cos
-inutilitat de "ensenyar" a parlar

Krashen i Terrell distingeixen entre adquisició (procés subconscient similar al procés d'internalització natural de la llengua; procés de construcció creativa propi dels infants que es desenvolupa sense dedicar una atenció conscient a les formes lingüístiques) i aprenentatge (procés conscient característic de la internalització formal del llenguatge). D'aquesta manera es podria dir que els infants adquireixen la llengua/ les llengües. Els adults poden adquirir-la o aprendre-la. Krashen i Terrell plantegen la necessitat de provocar processos similars als adquisitius i no als d'aprenentatge. Krashen i Terrell coincideixen amb Chomsky: l’adquisició és un procés d’evolució mental, personal i interior en què els aprenents no necessiten parlar o escriure per aprendre.


Em semblen molt interessants, les seves reflexions. I comparteixo molt el seu punt de vista. I tinc molt clar que no puc treure'ls frases de la boca, que no es deixen enganyar. Sabeu què fan si ho faig? El que van fer divendres passat. Em diuen que no. JO això NO ho faig. O em miren amb cara d'avorrits. Fantàstic. L'exercici aquell de Jo em dic tal i em pica aquí ja me'l puc menjar amb patates.

Ara bé, he tingut una idea. Per estimular-los a parlar. Repetir més els contes i explicar-los entre tots. Ja fa temps que l'he tingut aquesta idea, i ja fa temps que molts de vosaltres m'ho dieu. No sé per què -si que ho sé però ara seria massa llarg d'explicar- no ho he acabat de fer tant com voldria. Però miraré de fer-ho més a partir d'ara. 

1 kommentar:

  1. Él vostre blog és un regal extraordinari, tant pel que hi veiem com pels conceptes i experiències que se'n desprenen. Felicitats als nenes i nenes que ja van al grup dels grans. Les fotos de record del primer any són d'agrair.

    SvarSlet