Om mig

Mit billede
Les sessions de PSICOMOTRICITAT I LLENGUATGE que des del 2008 imparteixo aquí a Copenhaguen són un espai on fer ús del català fora de l’àmbit familiar, i una oportunitat de compartir l' aprenentatge amb altres families catalano-daneses. El que a mi em resulta fascinant és ajudar a aquests nens i nenes a ampliar la seva capacitat de comprensió i expressió en català fent un treball que integri aquest procés amb altres processos essencials d’aprenentatge a nivell cognitiu, motriu i afectiu. En aquest sentit el treball de llenguatge es fa a través d’activitats molt diverses que pretenen potenciar i desenvolupar, per una banda, la memòria, la imaginació, la sensibilitat, la capacitat perceptiva, associativa, representativa i simbòlica, i per altra banda pretenen estimular i afinar la consciència corporal, la coordinació, el ritme i els sentits. Totes les activitats que proposo pretenen crear un marc on els nens i nenes puguin prendre consciència de si mateixos, reconèixer com a propis els propis pensaments i emocions, i establir els propis límits. En aquest blog faig registre de les activitats que anem fent i de les experiències i reflexions que se'n desprenen.

25. sep. 2010


Iniciar i treballar el moviment a partir del sistema ossi (sentir els ossos, tocar-se els ossos, mirar-los, moure els ossos) és una molt bona manera de treballar la claredat, la lleugeresa, i la forma, i per tant també la consciència d'estructura i la relació amb l'espai. És evident que els nens petits no treballen amb el mateix grau d'atenció i concentració que els adults, però en canvi juguen amb avantatge quan es tracta d'imaginar, jugar, intuïr i deixar-se endur.

Ahir ens miravem l'esquelet que tenim a la classe -concretament el crani, l'escàpula, i els braços - i miravem de trobar els mateixos ossos en el pare o la mare. Després vam construir la mateixa estructura tot jugant amb uns penjadors de roba: els vam vestir, els vam fer un cap amb un globus, i els vam convidar a ballar. Aquesta dansa els haurà donat, confio, una imatge més per a poder construir mentalment el seu cos i per situar aquest cos en l'espai. Dues coses que em semblen importantíssimes per anar pel món.

Després els vaig donar uns esquelets perquè els pintessin, sense donar-los cap instrucció concreta. Dels nens de tres o quatre anys no n'hi va haver ni un que pintés l'esquelet sense tenir-ne en compte l'estructura.











Ingen kommentarer:

Send en kommentar