Om mig

Mit billede
Les sessions de PSICOMOTRICITAT I LLENGUATGE que des del 2008 imparteixo aquí a Copenhaguen són un espai on fer ús del català fora de l’àmbit familiar, i una oportunitat de compartir l' aprenentatge amb altres families catalano-daneses. El que a mi em resulta fascinant és ajudar a aquests nens i nenes a ampliar la seva capacitat de comprensió i expressió en català fent un treball que integri aquest procés amb altres processos essencials d’aprenentatge a nivell cognitiu, motriu i afectiu. En aquest sentit el treball de llenguatge es fa a través d’activitats molt diverses que pretenen potenciar i desenvolupar, per una banda, la memòria, la imaginació, la sensibilitat, la capacitat perceptiva, associativa, representativa i simbòlica, i per altra banda pretenen estimular i afinar la consciència corporal, la coordinació, el ritme i els sentits. Totes les activitats que proposo pretenen crear un marc on els nens i nenes puguin prendre consciència de si mateixos, reconèixer com a propis els propis pensaments i emocions, i establir els propis límits. En aquest blog faig registre de les activitats que anem fent i de les experiències i reflexions que se'n desprenen.

16. feb. 2017

Ara faig registre dels dos primers diumenges del semestre amb el grup de grans.

El gener vam fer una sessió a casa meva, on sempre feiem les classes els anys anteriors. L'eix vertebrador de la sessió era el visionat de Ratatouille, una pel.lícula americana que explica la història d'un ratolí que té el sentit de l'olfacte molt fi i que per aquesta raó se sent diferent i sol vivint amb la seva familia de ratolins que no saben distingir una exquisidesa d'un tros de deixalla. Però un dia li surt la oportunitat de col.laborar - d'amagat, això si- en un dels restaurants més bons de tot Paris. Ho fa a través d'un noi que és ajudant de cuina i que no és, ni de bon tros, tan bon cuiner com ell.

  

Aquesta pel.lícula va guanyar l'Oscar a la millor pel.lícula d'animació, i a part de ser una pel.lícula molt ben feta a mi m'agrada perquè relaciona la bona cuina amb el ser humil i bona persona. Potser el René Redzepi, chef del famosíssim restaurant NOMA d'aquí a København, se l'hauria de mirar un parell de vegades. Que per molt que presumeix d'orígens humils, autenticitat i interès intens pels fruits de la terra, és arrogant com una mala cosa. Amb perdó.


    

I el primer diumenge de febrer vam anar al cementiri-jardí de Nørrebro, a l'Assistens Kirkegård, un espai públic preciós, al mig de la ciutat, on la gent hi va a prendre el sol, jugar a pilota, passejar etc.
Nosaltres hi vam anar amb l'objectiu de trobar i visitar les tombes de diverses personalitats enterrades allà: l'escriptor H.C.Andersen, el saxofonista Ben Webster, el filòsof Søren Kirkegård, la cantant Etta Cameron, el pintor i esculptor Henry Heerup i la cantant Natasja Saad. No les vam trobar totes. A més plovia, i feia bastant fred. N'hi va haver prou amb escoltar el Ben's Blues davant de la tomba de Ben Webster, el tema de When the Saints go marching in davant de la tomba de Etta Cameron, i el tema de Giv mig Danmark tilbage davant de la tomba de Natasja Saad. Abans de marxar cap a casa vam passar per davant de la tomba de H.C.Andersen, la més fàcil de trobar, i vam explicar el conte de El Rossinyol. Ja a casa, al cap de mitja hora, vam estar una estona parlant d'ocells vius i ocells mecànics, de les gràcies que tenen uns i altres. I vam dibuixar i pintar imatges relacionades amb el conte o amb l'experiència del dia. Aquí unes quantes fotos de la sessió, primer al cementiri i després a casa.

diem adéu als pares i els enviem a fer un cafè













Ingen kommentarer:

Send en kommentar