24. sep. 2018

Lligams

Hi ha diferents maneres de veure i enfocar el concepte de psicomotricitat. De fet, aquest concepte sorgeix a començaments del segle XX vinculat a la patologia, però cap als anys 50 el corrent educatiu se superposa poc a poc a la pràctica inicial, i la psicomotricitat com a disciplina comença a eixamplar horitzons i abarcar altres àmbits. Avui en dia la pràctica psicomotriu ja no només està vinculada a processos terapèutics de prevenció o recuperació, sino també a processos educatius o de desenvolupament personal.   Sigui quin sigui el marc de la intervenció psicomotriu, l’eix vertebrador sempre és el mateix: crear el marc òptim per què les persones restableixin i refinin el contacte amb el propi cos i el contacte amb el món que ens envolta.
Tot això per dir-vos que quan treballem amb les cordes, com vam fer el dia 14 de setembre, no només estem jugant i aprenent paraules com tensar, destensar, apropar-se i allunyar-se, sinó que també els estem proporcionant l’experiència física, psíquica i social de sostenir un lligam, mantenir-lo, saber-se lligat o relacionat, participar en aquesta relació, estar/trobar-se en relació a l’altre, formar l’espai que ens separa i ens uneix i en definitiva prendre consciència de la pròpia condició d’ésser autònom i part integrant del grup. De moment els petits encara no han jugat a sostenir les cordes. Però jugant jugant van veient com ho fan els adults i algun dia, molt aviat, podran començar a fer-ho ells.

Aquí amb el grup de petits:





I aquí amb el grup de mitjans:




Ingen kommentarer:

Send en kommentar