Om mig

Mit billede
Les sessions de PSICOMOTRICITAT I LLENGUATGE que des del 2008 imparteixo aquí a Copenhaguen són un espai on fer ús del català fora de l’àmbit familiar, i una oportunitat de compartir l' aprenentatge amb altres families catalano-daneses. El que a mi em resulta fascinant és ajudar a aquests nens i nenes a ampliar la seva capacitat de comprensió i expressió en català fent un treball que integri aquest procés amb altres processos essencials d’aprenentatge a nivell cognitiu, motriu i afectiu. En aquest sentit el treball de llenguatge es fa a través d’activitats molt diverses que pretenen potenciar i desenvolupar, per una banda, la memòria, la imaginació, la sensibilitat, la capacitat perceptiva, associativa, representativa i simbòlica, i per altra banda pretenen estimular i afinar la consciència corporal, la coordinació, el ritme i els sentits. Totes les activitats que proposo pretenen crear un marc on els nens i nenes puguin prendre consciència de si mateixos, reconèixer com a propis els propis pensaments i emocions, i establir els propis límits. En aquest blog faig registre de les activitats que anem fent i de les experiències i reflexions que se'n desprenen.

24. sep. 2018

Hi ha diferents maneres de veure i enfocar el concepte de psicomotricitat. De fet, aquest concepte sorgeix a començaments del segle XX vinculat a la patologia, però cap als anys 50 el corrent educatiu se superposa poc a poc a la pràctica inicial, i la psicomotricitat com a disciplina comença a eixamplar horitzons i abarcar altres àmbits. Avui en dia la pràctica psicomotriu ja no només està vinculada a processos terapèutics de prevenció o recuperació, sino també a processos educatius o de desenvolupament personal.   Sigui quin sigui el marc de la intervenció psicomotriu, l’eix vertebrador sempre és el mateix: crear el marc òptim per què les persones restableixin i refinin el contacte amb el propi cos i el contacte amb el món que ens envolta.
Tot això per dir-vos que quan treballem amb els cordills, com vam fer el dia 14 de setembre, no només estem jugant i aprenent paraules com tensar, destensar, apropar-se i allunyar-se, sinó que també els estem proporcionant l’experiència física, psíquica i social de sostenir un lligam, mantenir-lo, saber-se lligat o relacionat, participar en aquesta relació, estar/trobar-se en relació a l’altre, formar l’espai que ens separa i ens uneix i en definitiva prendre consciència de la pròpia condició d’ésser autònom i part integrant del grup. De moment els petits encara no han jugat a sostenir els cordills. Però jugant jugant van veient com ho fan els adults i algun dia, molt aviat, podran començar a fer-ho ells.

Aquí amb el grup de petits:





I aquí amb el grup de mitjans:




Ingen kommentarer:

Send en kommentar