Om mig

Mit billede
Les sessions de PSICOMOTRICITAT I LLENGUATGE que des del 2008 imparteixo aquí a Copenhaguen són un espai on fer ús del català fora de l’àmbit familiar, i una oportunitat de compartir l' aprenentatge amb altres families catalano-daneses. El que a mi em resulta fascinant és ajudar a aquests nens i nenes a ampliar la seva capacitat de comprensió i expressió en català fent un treball que integri aquest procés amb altres processos essencials d’aprenentatge a nivell cognitiu, motriu i afectiu. En aquest sentit el treball de llenguatge es fa a través d’activitats molt diverses que pretenen potenciar i desenvolupar, per una banda, la memòria, la imaginació, la sensibilitat, la capacitat perceptiva, associativa, representativa i simbòlica, i per altra banda pretenen estimular i afinar la consciència corporal, la coordinació, el ritme i els sentits. Totes les activitats que proposo pretenen crear un marc on els nens i nenes puguin prendre consciència de si mateixos, reconèixer com a propis els propis pensaments i emocions, i establir els propis límits. En aquest blog faig registre de les activitats que anem fent i de les experiències i reflexions que se'n desprenen.

9. okt. 2010


Des de principis d'aquest curs 2010 que sempre que explico contes ho faig projectant els dibuixos o imatges que previament he escanejat a la paret. Ho faig perquè som molts, i als nens els costa moltíssim mantenir la concentració si sec a terra amb un llibre a la mà. Estan acostumats a molta més acció, a un altre tempo. Els contes a la paret funcionen molt bé, i permeten crear una tensió molt particular, pel fet que jo puc escenifcar certes escenes davant del dibuix. Ara bé, com el teatre, res. Divendres passat vaig agafar un parell de ninots, una manteta, un llum i unes pedres, i vaig explicar, tot jugant amb els objectes, el conte de la princesa i el gripau. I em vaig endur una sorpresa fantàstica. Prefereixen els objectes, la presència. Els fascina molt més que no pas les imatges.
I aquí les instruccions per fer la granota de paper que salta. La que vam fer saltar després del conte.

4 kommentarer:

  1. Va ser una sorpresa també pels pares veure els petits tan concentrats i "bocabadats". Aquella petita escena era molt íntima i encertada. Va ser molt bonic, Mireia.

    SvarSlet
  2. :) si, em sembla que tots ens vem quedar fascinats al veure'ls tan concentrats! I la cara que posaven quan la princessa plorava... no tenia desperdici. Em va fer pensar en aquella classe en la que els hi vas prepara una sessió de mini-teatre amb entrades i tot... recordo que també va ser un moment especial. Deu ser com tu dius: el teatre :)

    SvarSlet
  3. Si,deu ser el teatre. Segur que si els repeteixes aquesta funció en una altra sessió també els encantarà. És com quan ens demanen que els tornem a explicar contes que ja coneixen en anar a dormir

    SvarSlet
  4. Als avis que no podem assistir a les classes ens agrada molt entrar en aquest blog

    SvarSlet