Om mig

Mit billede
Les sessions de PSICOMOTRICITAT I LLENGUATGE que des del 2008 imparteixo aquí a Copenhaguen són un espai on fer ús del català fora de l’àmbit familiar, i una oportunitat de compartir l' aprenentatge amb altres families catalano-daneses. El que a mi em resulta fascinant és ajudar a aquests nens i nenes a ampliar la seva capacitat de comprensió i expressió en català fent un treball que integri aquest procés amb altres processos essencials d’aprenentatge a nivell cognitiu, motriu i afectiu. En aquest sentit el treball de llenguatge es fa a través d’activitats molt diverses que pretenen potenciar i desenvolupar, per una banda, la memòria, la imaginació, la sensibilitat, la capacitat perceptiva, associativa, representativa i simbòlica, i per altra banda pretenen estimular i afinar la consciència corporal, la coordinació, el ritme i els sentits. Totes les activitats que proposo pretenen crear un marc on els nens i nenes puguin prendre consciència de si mateixos, reconèixer com a propis els propis pensaments i emocions, i establir els propis límits. En aquest blog faig registre de les activitats que anem fent i de les experiències i reflexions que se'n desprenen.

27. okt. 2012












A les planures de l’oest hi viuen els indis sioux. Són els millors caçadors del món. Els agrada caçar bisons i per seguir el rastre del bisó cal caminar sense fer : NI MICA, NI GOTA, NI POC, NI GENS DE SOROLL.

En Llobató era el més petit del indis sioux. Però volia ser el més gran caçador de bisons de tota la plana. I per això s’entrenava a caminar sense fer:
NI MICA, NI GOTA, NI POC, NI GENS DE SOROLL.
S’entrenava, s’entrenava i s’entrenava.
Caminava pel bosc tot arrupit i … CRAC!
Havia trencat una branca sense voler
Caminava pel bosc arrupit i … CLOC!
Havia fet caure una pinya sense voler.
Caminava pel bosc tot arrupit i … BARRABUM!
Havia fet rodolar una pedra, sense voler.
Ai! Es tan difícil caminar sense fer soroll!
El petit Llobató s’entrenava i s’entrenava. I un dia, quan caminava pel bosc tot arrupit, tan arrupit que no aixecava ni tres pams de terra gairebé sense fer NI MICA, NI GOTA, NI POC, NI GENS DE SOROLL , la ploma que duia al cap es va ficar dins el nas d’un bisó!.
El bisó, que ni havia sentit venir en Llobató, va fer un esternut: ATXUMMMMM!
Tan fort, que va espantar tot el ramat de bisons.
Quan els bisons s’espanten corren i corren i corren fent un soroll més gros que un terratrèmol: PATATRUC! PATATRUC! PATATRUC! Feien els bisons corrent.
Ho feien tan i tan fort que no van deixar sentir els xiscles d’alegria que feia el petit indi Llobató: IAOUUUUUAAAAUUUU!
IAOUUUUU! IAOUUU!

En Llobató, petit gran caçador, xisclava, saltava i ballava perquè ja sabia caminar sense fer : NI MICA, NI GOTA, NI POC, NI GENS DE SOROLL.

Vam explicar aquest conte, ahir, treballant el moviment i el so. Vam ballar una dansa sioux. I vam fer l’indi.


3 kommentarer:

  1. http://open.spotify.com/track/41qd279AdIal0hExh4TETK

    SvarSlet
  2. Gràcies pel link, Teresa. La que nosaltres vam fer servir també l'he trobat a Spotify, i m'agrada molt: http://open.spotify.com/track/41qd279AdIal0hExh4TETK :)

    SvarSlet
  3. Quin conte més bonic. Fareu exercicis de parla per fer servir Ni gota, ni mica, ni poc, ni gens de... a part del conte?

    SvarSlet